22 de desembre
Entenc
que ets tu perquè no sabré prescindir del teus petons.
3 de desembre
Si et
volgués hi seria, si t'estimés com tu l'estimes seria un tros de tu,
indestriable. Ara és, només, addicció.
1 de desembre
Errem
per senderes llòbregues
camí de
llibertat
amb
posat dubtós de destí
amb la
certesa que sense ella
no es
pot anomenar vida
27 de novembre
Quan
estic amb tu em multiplico per infinit i l'univers és la llar dels possibles
26 de novembre
Preferia
el teu silenci que el reguitzell d'excuses amb què creus enganyar-me
15 de novembre
Mort
petons
absents
carícies
fredes
paraules
obagues
amor
esvaït
solitud
forçada
mal
innoble
enyor
càustic
passat
oblidat
4 de novembre
El riu
només és el camí de l'aigua per fer via al mar
17 d'octubre
Aplegar
les molècules que et configuraven, reorganitzar-les en aquella meravellosa
imperfecció que erets i tornar-te a viure.
15 d'octubre
Era
massa amic per viure'n sense
era
massa amor per viure'l mort
era
massa record per només enyor
era
massa dolor de dol
8 d'octubre
A
vegades et penso fort, fins a fer-te corpòria, present. T'investeixo d'una
eternitat propera que la llàgrima real esvaeix.
2 d'octubre
De
càstig per fer poesia de dol em queda no poder evocar la felicitat viscuda
29 de setembre
Vull
recuperar totes les hores esmerçades en aquella terra erma, incapaç de donar
fruit, només per besar-te-les.
15 de setembre
Quan cau
un xàfec generós tot rebrota, com si la vida fos l'estat natural i la mort
només un accident
4 de setembre
M’entrellaçaré
amb els teus somnis i cosirem felicitats noves.
2 de setembre
No hi ha
distància més gran que la que t'oblida..
28 d'agost
A
vegades et comportes com si et fes por ser feliç
19 d'agost
Sense tu
les platges se m'assequen, se m'aplanen les muntanyes i només hi ha nit en els
paisatges
18 d'agost
Fins a
les primeres llums de l'alba l'ombra no tornaria. La nit la passaria sol.
17 d'agost
Mil
mentides, mil pors, mil insults, mil amenaces, mil ferides. ... Una
independència. La guanyarem.
16 d'agost
Destriar-te
entre el brogit i saber-te amor.
15 d'agost
Ja tot
és nou, serà millor perquè ens pertany, no ens tornaran a viure la nostra vida,
fins i tot els errors seran nostres
3 d'agost
Te la
mires de reüll sense que s'adoni, admirant-la.
12 d'agost
No sé
què dir-te. M'estic al teu costat mirant-te, sentint-te, aprenent-te...en un
silenci caut que espera un contacte tendre.
6 d'agost
Et veig
surant sobre els blats tendres que el vent de primavera pentina.
5 d'agost
l'hem
estimada presonera l'estimarem lliure
l'hem
estimada aliena l'estimarem pròpia
l'hem
estimada beata l'estimarem impura
//*//
Catalunya
4 d'agost
Ho saps
oi? No sóc res si no és amb tu.
3 d'agost
En tren
anar, entre nit i dia. Arribar-te l'alba en un destí innecessari per veure que
fugir no serveix, que el dol és en tu
2 d'agost
Al
carrer home de vint i pocs anys plora mentre parla per telèfon, en passar
davant seu escolto un tros de desamor. Què si no?
29 de juliol
Recórrer-te
sencera entre estremiments i calfreds.
Recordo
de petit, passeigs de platja, quan les gavines eren sinònims de llibertat.
26 de juliol
O era
capaç de renéixer cada dia, a cada sortida de sol, o no es despertaria mai.
25 de juliol
Va mirar
amb tendresa l'horitzó de destí agre, fins descobrir una dolçor nova. La
felicitat tornava perquè la duia dins.
22 de juliol
Arribar
a casa per veure, des del balcó, la lluna plena de juliol.
17 de juliol
Sé el
què ets per a mi quan veig el poc que puc ser amb tu.
Sé el
què ets per a mi quan veig el poc que sóc quan no hi ets.
16 de juliol
Aquell
jardí privat era part del paisatge de tots, la gent hi vivia, i no s'hi
segrestava la mirada a l'enveja.
Saber-te
ser el regal que mereixes
10 de juliol
Aquí,
amb tu, fent de la monotonia la serena festa de cada dia.
El dret
a decidir és com la llei de la gravetat, no serveix per res estar-hi en contra.
9 de juliol
Jugar-te
la vida a la cara o creu i que et surti ... no cara, caríssima.
Fa tanta
calor que ni l’aire corre per no suar
8 de juliol
Sempre
et deuré el darrer homenatge, aquell que no he estat prou creatiu per
dedicar-te
4 de juliol
El saxo
sonava com una cantant de veu prodigiosa, negre i grassa, enrogallada de rom i
la plorà tot el públic
No és
que no fos patriota, és que m'havien confós de pàtria.
Les
campanades transiten els horitzons endreçats que els udols dels gossos
desgavellen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada