Els microcontes de 2013. (primer semestre)

29 de juny

I aquell ésser tòxic l'empetití, li va malmetre el passat, li amargà el present i li segrestà el futur... No! El futur no.

28 de juny

Lleva't mare que el llevat mare vessa i besa el marbre, que no s'hi vesa a la blanor del blat molt i viu i molt viu farà pa.

27 de juny

M'emociona saber-me teu

26 de juny

Evoco els moments de pell, les olors dolces i els tactes suaus que passem junts

25 de juny

Els udols de gossos desperten la por dels paisatges de lluna plena

23 de juny

La farigola havia estat incapaç de curar-li el mal, ni aquella en flor que agafà als costals, on cap home hi havia menat.

La lluna plena ha encès el paisatge de nit i la natura s'omple de neons de plata.

Hi ha una horitzontalitat que et fa meravellosa. Passa aquí, al meu costat.

20 de juny

Sento que estic en el darrer tram, que això s'acaba. No em queden forces ni per tornar-me a equivocar.

Allargues el silenci fins a la crueltat.

Potser és que si l'amor hi fou, sempre més hi és.

18 de juny

Fou una traïció d'amor, no d'amants, la pèrdua fou total sens dubte, irreversible com la mort.

16 de juny

... i quan creien que no els cabien més petons i carícies ... van tornar a començar.

14 de juny

Robo les olors dels jardins que transito

13 de juny

Fondre’ns en l'abraçada, compartir la pell, fins a ser un sol cos indestriable.

Erets tu qui m'alenaves trossos de llibertat d'aquella infància blocada pel feixisme

12 de juny

Qualsevol dels teus silencis escriu tota la literatura del món.

Escriure el silenci amb faltes d'ortografia

Quan el plom que mata val més que el cos que mor, la guerra s'eternitza.... Sempre.

9 de juny

Impacient espero que torni a ser demà per tornar a ser teu.

7 de juny

... i si tot el que m'ha passat a la vida fos per arribar a estar aquí, amb tu, en els teus braços, aprenent-nos.

... i encara li tremolaven les cames.

6 de juny

Primer escric: “En una sola paraula hi caben infinits silencis” Després ho llegeixo i em pregunto si pot ser un micro-conte.

Com em costa de saber viure el goig del present rere la por del futur.

Que la por al futur no t'amagui el goig del present

Mentre li deguis un futur al teu passat tu i jo no podrem ser present

5 de juny

A partir d'ara tot és nou, tot pot ser i serà millor.

4 de juny

Amb tu l'infinit se'ns feia curt

Com li poden dir vida després de tu.

2 de juny

M'agrada l'alè dolç d'alcohols quan em beses.

He vist ulls grans de mirada buida i ulls petits de mirada immensa

26 de maig

Si no el pots deixar, deixa'm.

El fotut d'aquell silenci és que explicava moltes més coses de les que volia sentir.

24 de maig

Estimar omple, odiar buida

De tant en tant fes-me saber que hi ets, perquè encara que ja no siguem nostres em conforta saber-te.

22 de maig

Arrossego el meu destí en direcció al futur, sabent que se'm queda curt.

21 de maig

Fa un fred descompassat, fora de temps, gebra les flors de fruiters primerencs i castigarà l'estiu sense els seus fruits

20 de maig

La merla negra de bec taronja és un merlot, només la seva senyora de ploma bruna i amagada és merla de veritat

Arriben temps de pluges amples que omplen freàtics i pous i les fonts ragen segures

19 de maig

I aquell dia va deixar de tenir la sort que l'havia acompanyat sempre.

Jo, més que l'excepció que confirma la regle, sóc l'absència de regle que confirma l'embaràs.

18 de maig

De qui m'enamori seré

17 de maig

Erets la meva segona pell, en marxar em quedà la carn viva.

I si el meu posat poètic només fos per dir-te que la fera que habita en mi està en zel

Et somiu en la llibertat de l'infern i en la tolerància dels justos, potser, pecar amb tu el que no he pogut pecar en vida.

16 de maig

... només sabré fer el camí de la lluna a mart si et sé a mig camí.

Fer-me la idea de tu en el silenci de les lletres que et descriuen, sense alè ni olor. En cega absència.

15 de maig

El gessamí de verd profund sobta en blanc de neu i olor infinita

Necessito una tebior a l’altre costat del llit

14 de maig

Li van donar l'oportunitat de recuperar el temps perdut i va poder viure dues vides més.

13 de maig

Enterreu el futur dels vostres fills per l'efímera misèria dels vostres càrrecs.

Repudiats sereu per la terra nostra que la preferiu cremada a lliure.

12 de maig

Se m'obliden els noms a força de no viure'ls.

Quan la poesia va deixar de rimar, va guanyar la paraula.

7 de maig

Si només hi ha un camí seguim-lo, vagi on vagi.

Tota la vida la va insultar, fins que ella marxà i es va quedar amb un pam de nassos.

6 de maig

Amb el desgel de la terra freda suren rais entre ràpids i corrents et porten a mi com si t'hagués trobat a faltar massa vida

4 de maig

Migrant sempre, de país a país, de vida en vida. Va conèixer mil móns trobats i es va perdre.

Hi ha dies densos, pesats, que menystenen la felicitat viscuda.

29 d'abril

Feu-vos feliços!

I es va fotre a ploure com si no ho hagués fet en tot el cap de setmana.

28 d'abril

De tots els pronoms forts, "ell" és el més feble.

27 d'abril

Avui no et sabré ser poeta

Aquest any ens estan entrant totes les primaveres endarrerides.

He obert la pàgina del meteocat per saber com n'estava de pluja i m'ha quedat la taula xopa.

23 d'abril

Ves on vulguis, ves amb qui vulguis però torna.

20 d'abril

El trompetista canta amb veu d'Armstrong, quan no toca, és clar.

La contrabaix segueix tan discreta com imprescindible.

Sembla que sempre siguin les mateixes cançons però jo cada vegada sóc diferent.

La guitarra respectuosa i respectada ens brilla menys o és que estem mal acostumats.

No hi ha debat si el tema no sabem de qui és, és del públic

La trompeta dóna un aire majestàtic que no hi Borbó que li iguali.

El contrabaix avui és ella. Passa poc.

Avui és del clarinet que no el toca, el balla.

En despertar era sola, al costat hi havia un cos buit i els plaers compartits eren records que se li escolaven de presa.

19 d'abril

Què et fa pensar que no donaràs el millor de tu mateix quan l'hagis de recuperar?

Quan et mira, et mira tan bé que desperta en tu tots els diumenges del món.

Aquí, tu amb mi, ni sent Nadal seria millor.

Miro d'allunyar-te, esvair el record, però hi ets. El detall que t'evoca du la llàgrima d'absència. Ara ets jo i visc pels dos

16 d'abril

Quan va veure el llit per fer ... va tancar la porta de l'habitació

Aquell oli tenia el perfum de l’eterna joventut només perquè la memòria dels olors és eterna i l’havia olorat feia molt.

Cada vegada hi ha més gent que canvia creus o mitges llunes per una poma mossegada.

15 d'abril

Passava tanta por a les nits que de dia encara n'hi quedava

El teu anonimat clos presagiava la teva coherent resposta, però ho havia de confirmar.

14 d'abril

Voldria tenir la intel·ligència emocional per conèixer-me i l'emoció intel·ligent per superar-me.

Mentre les meves mans acompanyen els camins de l'aigua que corre pel teu cos, a poc a poc, com per aturar-la.

... la teva manera de fer com si no hagués passat res.

13 d'abril

Tornava a ser transparent, el món sencer l'hi havia girat l'esquena, però, ara, se li escapava el riure per sota el nas.

Seguim! Rere aquell horitzó arriba el nostre.

Es diu guerra i encara que sembli que uns guanyen, perden tots.

No puc perdonar la indiferència del sol en sortir cada dia encara que tu no hi siguis.

11 d'abril

Els poetes dolents no escriuen ni millor ni pitjor, escriuen indiferent...

La poesia no està en qui escriu està en qui llegeix, sinó sacseja no serveix.

9 d'abril

Massa petons perduts només perquè no s'han fet.

No la donis per segura i digues-li que l'estimes a tota hora.

Farem una cadena que segarà cadenes i en serem baules de llibertat

8 d'abril

Sortir al carrer entre l'elegància i la disfressa.

Tothom pensava que era dolent i no els va voler decebre

6 d'abril

La limitació de 140 lletres obliga a pensar-les totes molt bé si es vol explicar una història. La creativitat rau en el límit.

Servo de la infància el desig dolç, abomino de l’adult que em segresta la sequedat amb què m’obliga a viure.

5 d'abril

La por de saber que després de fer-nos nostres no et podré deixar i no et sabré retenir.

Era tan poruc que en tenir la notícia del concurs va ser incapaç d'escriure cap altre micro-conte.

2 d'abril

Què vols que fem? Ens veiem o ens enyorem?

1 d'abril

Sol, a casa, bado pels racons amb el regust de la teva mel als llavis.

Dos seria un + un sinó fos perquè ens ho passem tan bé.

No, no ha estat somni. T'he tingut en els meus braços i t'he mesurat sencera, sense deixar racó per aprendre.

29 de març

Dies de prat d'olor de mel i tota la paleta de colors possibles.

Tenir l'esperança d'Adonis i trobar-te el Montoro. Tancar-te dins de l'armari, arraulit al calaix dels mitjons, sense moure't.

27 de març

Guardes el verd dins de la fusta morta i la primavera l'esclata. És vida més que màgia.

26 de març

Enfiles camí de mar a muntanya, cap a mi. La teva llum m'encega més que el sol que deixes rere.

25 de març

Si em vols em tindràs sincer i sencer com d'acer, sense fissures, si no em vols et seré fonedís com el somni del dia abans.

Avui tenim un ponent sec que clareja les boires i deixa el paisatge retallat per horitzons de vidre.

Arribar l'hora de la dignitat i saber-te indigne.

Em vaig quedar a l’atur i vaig haver de dir a la dona que l'enganyava. No tenia diners per a un anell de brillants

23 de març

I si la felicitat és saber-te suada de mi.

El problema de la impunitat és que tot pot tornar a passar.

Aquest aniversari no ho serà. El planyerem amb pastís de teranyines i espelmes de fum.

21 de març

I si tu i jo només fóssim dos éssers adults buscant el mateix i trobant-ho sense trobar-se.

20 de març

La primavera és una bogeria amb excusa meteorològica.

19 de març

Per sentir-te plena t'ofereixo les flors de seducció del camí de primavera

18 de març

Poesia que permet, amagant paraules, construir la sensació personal més enllà de les paraules mostrades.

16 de març

I si el jazz només fos una música honesta.

I entre tots quatre la música gaudeix... i amb ella tots.

Quina mena de psicologia complexa has de tenir per aprendre a tocar el contrabaix

La bateria acompanya al contrabaix a fer no sé què.

I aquesta guitarra que canta transparències

El saxo posa la poesia de regust tràgic

Dol de plom jeu pla amb mi i tu lluny.

Una estona més. Acabo la feina i vinc.

Canviarem la història per sobre de la llei i la farem justa

14 de març

Poesia que permet, amagant paraules, construir la sensació personal més enllà de les paraules mostrades.

11 de març

Segueixo caminant sense tu, desorientat, d'esma. Busco vestigis de vida pels racons. Per enyorar-te te enyoro els silencis.

10 de març

Fins que arriba una falsa sinceritat que esberla totes les meves excuses...

9 de març

Esperava que la tarda se li alentís, li passes a poc a poc, per permetre-li descansar.

En una nit cinc desconeguts es fan amics i se'ls fa de dia.

6 de març

Admiro aquesta intel·ligència que us fa immortals.

3 de març

No vaig saber ser-te poeta quan no calia i quan ho vaig necessitar ja no em vas saber llegir

Massa tard pel passeig, aviat serà fosca nit. Dintre recer de estufa. Fora la lluna buida plenituds en olor de llenya cremada

2 de març

El mantell de la nit es posarà, a poc a poc, apagant el color blau fred de la tarda

26 de febrer

M'he quedat pal plantat, absort, veient una immensa lluna plena sagnant a l'horitzó de llevant.

A les passejades de freds matins d'hivern hi ets i t'estimo en l'absència i ho allargo fins que, exhaust, arribo sol.

Sovint em trobo estimant-te en l’aire fresc d’un mati assolellat mentre ploro distàncies i temps que ens separen

24 de febrer

La malaltia l'havia deixat feble, un cop d’aire el podia recaure. Però la vida passa fora.

22 de febrer

Estimar-te t'estimo, però no sabré enamorar-te i tu no mereixes menys ...

En l'esport d'enganyar-se hi van perdre tots dos.

19 de febrer

Just li acabo de dir bona nit i dormo molt de presa per dir-li bon dia tot seguit.

18 de febrer

Espien espais espaiats pels espills de l'espirall en espiral

16 de febrer

Catedral pobra martiritza amb campanades inharmòniques. Són les onze

Me'n vaig a caminar, aniré a buscar la llera de dos riu i canviaré de comarca. Driblaré la pluja o m'amararà. Potser et trobi!

Hi ha una hora de nit en què ja és demà i descobreixes que tampoc és el dia i esperes que la vida sigui demà.

15 de febrer

Il·lusionaràs mil móns fins descobrir que el somni ets tu.

Caminaràs ferm cap a on brilla el sol, amb la seguretat d'arribar abans que es faci de nit.

14 de febrer

Aquesta altivesa amb què amagues la tendresa

Aquest amor no et pertany, no és teu, no el tindràs mai ... de tant cobejar-lo l’has perdut per sempre.

I haurà un dia que la paraula serà per a tu, ortografia fàcil, dicció transparent i futur clar a les síl·labes. Serà teva.

12 de febrer

Havia començat a sentir llàstima de si mateix però el missatge li va esvair els fantasmes i li va despertar els somnis...

Peus a terra, mans al món, ales al cel i somnis a l’infinit

"Atura'm el temps entre els braços". Quan l'abraçà sentí una felicitat, diferent, immensa, mentre la mort la feia seva

11 de febrer

El que haguera pensat o sentit no ho sé, només sé el que penso o sento ara i és tot teu.

9 de febrer

L'esperpèntica Espanya de cada dia amb port de torero fatxenda, amarada de vins de brick. Avui sí, carnaval, demà adéu-siau.

7 de febrer

De dia era present, de nit es deixava distreure pel ritme ferm de la lluna i evocava tots icada un dels cicles viscuts

2 de febrer

París sempre amaga una llàgrima rere la bellesa i la felicitat.

31 de gener

El va despertar una terrible punxada al cap i li vingué la suor en recordar la mofa burleta feta a aquella vella sacerdotessa

Avui és d'aquells dies que la realitat supera el twitter.

Em sentia gran perquè erets amb mi, còmic perquè reies amb mi, home perquè em gaudies. Ara sóc buit perquè no hi ets

No eren superiors, només eren més, però a força de ser es van quedar sols, amb la seva fatxenderia erma i inútil per a tot.

30 de gener

Volia fugir d'aquell estat on la llei corcava la justícia i s'indultava magnats i només s'empresonava captaires.

28 de gener

En el cel albiro l'estela blanca del desig travessant espais fins a la teva lluna.

27 de gener

Hort erm, casa freda, rebost buit, armaris humits. Les teranyines del sostre són l'única vida des que vas marxar.

26 de gener

Saps? Plou. No és nou. Nou és que plou. Nou és que plou i tu i jo no som xops junts. Freds? No. Amb tu no hi ha fred.

Embarbussava paraules, confonia històries, perdia causes i enmig de totes les pèrdues ella desorientada i confusa.

25 de gener

En moments suaus passejo pel teu blog, et llegeixo i miro com compartint te o cafè en una tarda fresca de primavera.

Hi ha dies que trobo a faltar tant el mar que penso que no existeix.

Enyoro aquells tuits frescos d'estiu.

24 de gener

Tota la poesia que faig li dec a ella. Tota la que no sé fer és culpa meva.

Per vides que visqui i morts que sobrevisqui res mai no m'estremirà tant com la teva absència.

Encara massa fred. Les mimoses groguegen sota el gebre matiner i espectres florals enyoren la primavera que els acolora

22 de gener

Embolcallar el somriure amb una tovallola i servir-lo per menjar amb cobert d'acer inoxidable.

21 de gener

Fa massa fred per viure'l lluny de tu. Només que tu no hi ets.

Em vetlla el record, em panteixa la carícia, em bleeix l'absència.

M'acovarda la teva absència.

20 de gener

I plorava la seva orfandat en el moment de trobar el seu millor pare.

18 de gener

Aquesta maleïda mania de fer-ne de tot un tuit.

Planyia haver nascut peix en un món que cada vegada més passaria fora de l'aigua.

Només el petó tou et descobreix a l'altre costat del llit. En la teva manera de ser silenci i de respectar-me.

16 de gener

Aquelles dues paraules el van fer feliç, potser no la tornaria a veure, però no l'oblidaria mai.

Tranquil·litzava saber que la seva vida transcorria a l'altra banda de la ciutat i que difícilment el tornaria a veure.

En la tristor fer riure fou l'únic consol

15 de gener

En l'absència hi ets, sempre, tota plena, sense treva.

14 de gener

Flors de mil colors i mil olors coronaven la pèrdua

Les mans balbes buscaven tebiors per acariciar

Entre tu i jo massa dimonis com per saber-nos estimats l'un per l'altre.

13 de gener

Volia haver estat sempre com era ara. Però no podia ser com era ara sense haver viscut tot el que havia viscut fins ara.

12 de gener de 2013

Agafar el twitter i sortir a fer una volta al món amb els amics.

11 de gener

Saps? m'agrada la dolçor letàrgica en què transcorren aquests frescos matins d'hivern.

A vegades somio un país on els bons manen i els dolents són a la presó.

La pena li gelà el cor en llegir, en aquell aplicatiu, totes les boniques frases d'amor que l'amant li havia dedicat.

10 de gener

S'enganyaven per esport i quan es van creure guanyadors van saber que havien perdut l'amor i la humanitat.

Després de veure aquella dona tan bonica va tornar a l'armari.

9 de gener

Es va deixar de sentir poeta quan en el silenci de la nit se li escapà el somriure, fora un horitzó de plata amb lluna plena

Amb el seu permís, tornaré a començar

8 de gener

L'eternitat se li va escorçar a nivell de gasiveria

7 de gener

Els mals sentiments fan literatura, els bons sentiments fan llibres d'autoajuda.

6 de gener

L'odi l'allunyava de la felicitat que tant mereixia

5 de gener

Veure l'immens sac de carbó que li havien deixat els reis li evocà els meravellosos moments que va passar guanyant-lo

Aquell adolescent es va adonar, de sobte, que la mort més traumàtica de la seva vida no seria la batèria del mòbil.

En un món que fa de la creativitat valor, condemnar-nos a la uniformitat és condemnar-nos a la misèria

L'única manera d'uniformar és reprimir les creativitats individuals.

La uniformitat és agressiva, la diferència és atractiva.

Si creus que ser, pensar o viure diferent a tu és un delicte és que el delicte ets tu.

La psicopatia de la ingratitud es la incapacitat per saber-te afavorit i saber agrair. Els unionistes que viuen a Catalunya la tenen.

Hi ha una psicopatia que es manifesta en la incapacitat per saber-te afavorit i saber agrair. Els unionistes que viuen a Catalunya la tenen.

Psicopatia de la ingratitud: -"Vaig sentir que parlava malament de tu" -"És estrany no recordo haver-li fet cap favor"

La psicopatia de la ingratitud impedeix veure les virtuts de l'altre. 300 anys només hi ha hagut 1 president govern català i el mataren.

La psicopatia de la ingratitud fa que no es reconegui a propis els que si es reconeix a aliens. Per exemple: El dret a decidir.

El casos greus de psicopatia de la ingratitud es manifesten amb alteració important de la realitat. Per exemple, no veure el dèficit fiscal.

A l'adolescència la ingratitud és normal, parlarem només de psicopatia si dura més de 6 o 7 anys. A Espanya li dura 300 anys.

La psicopatia de la ingratitud no es cura, màxim aprenen a tolerar i malament. Allunyeu-vos-en, fan patir.

4 de gener

Ell fumava compulsivament perquè ella no li ho deia i ella esperava l'instant que deixés de fumar per dir-li-ho.

La relació va ser divertida fins que ho va deixar de ser i va acabar deixant de ser relació.

Al principi era divertit, després ho va deixar de ser, i ho va deixar de ser massa sovint fins que va deixar de ser

I com per art de màgia va oblidar el nom de l’interlocutor d'aquella desagradable conversa i va pensar que així no s'hauria de repetir.

3 de gener

Només quan es va raspallar les dents va poder trobar aquell llagostí tan bo que havia desaparegut la nit de cap d'any

2 de gener

Li digué bona nit però va seguir sentint els calfreds una bona estona.

Portava noranta-tres minuts i mig sense saber de tu i ja et trobava a faltar.

El plaer del dret a equivocar-se superava la desolació de l'error

1 de gener

Aprenguem del silenci de la nit de cap d'any el premi d'un amor impossible.