Quan per fi va trobar l'aliança ja no la va poder fer passar pel dit.
Res no mereixia ser estimat com ell, no va estimar res i res no el va estimar.
De petit no creia en l’home del sac, després, de gran, no creia en l’home.
Eren incapaços de mantenir cap conversa, només eren dos homes sense cap dona que els donés els arguments.
L’hagueren conegut pels seus reconeguts silencis, però no el van sentir.
Ningú no entenia la festa, només la mort va sortir a ballar aquella nit.
Tenia una manera de ser silenci que feria.
El metge ja li va dir, d’adolescent, que l’elegància és un tema de proporcionalitat.
Sé que no seré amb tu. No sé què seré sense tu.
Va deixar de ser rígid, es va omplir de tendresa i es va fondre amb el món.
Cada vegada que prenia un tren tenia l’esperança d’arribar al final de la línea i descobrir. Baixava a la quarta.
Va trigar a adonar-se que amb aquella cullera no buidaria el mar. Tot i així va seguir una estona.
Es va enamorar, bojament, d’aquella locutora de ràdio fins que la va conèixer.
Només va arrencar a plorar quan va sentir que el cos fred del seu pare no la feia plorar.
Només va arrencar a plorar quan va sentir que el cadàver de la seva mare no el feia plorar.
Es creia intel·ligent i només ho va ser en adonar-se que ningú l’entenia.
Era tan pobre que estava sol.
... fins i tot creia en una televisió educativa al servei de valors cívics.
Tota la vida havia desitjat la mort del pare i davant d’aquell taüt, va sentir-se morir amb ell.
Després de casar-se el príncep blau esdevingué ogre i amb el segon fill parava poc per casa i ella agraïa, per por, quan no ho feia.
Després de casar-se el príncep blau fou ogre, des del segon fill parava poc per casa i ella, per por, agraïa que no ho fes.
Carícies estranyen la mà destra que les mena vers al cos estremit. Ja només queden records dolços i llàgrimes amargues
Quan les paraules amagaven pensaments ens els fèiem saber amb silencis expressius.
Li digué: “Creix. No arruïnis el teu present per un passat sense futur” i afegí "IMBÈCIL!"
El fill, amb la nova nau, l'atrapà. Abandonaren la nau vella per anar plegats a Andromeda. Tenien vides per explicar-se.
Mentre el notari anotava el testament el client s'anava omplint de mort...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada