31 de
desembre
Un record per a Moisès Broggi que amb
una vida tan plena ha aconseguit convertir la seva mort en un petit incident.
Bogeries. Cadascú les seves.
30 de
desembre
Els avions tracen destins cap al cel del
2013. Llegim-los alguns són nostres.
29 de
desembre
Vas omplir cases, espais, temps i cors.
Amb tu vaig aprendre a estimar i sense tu he après a plorar.
26 de
desembre
Fora humit, casa freda, cor encongit,
solitud desitjada, poesia espantadissa, amor letàrgic, desig acaronat. És
Nadal!
25 de
desembre
El sentiment és meu, si ella no el
compartia, la bogeria és meva. Impossible viure-la sense estar boig per ella.
Permeteu-me treure transcendència al
naixement d’un nadó en un indret pobre, per verges i fusters que siguin els
pares.
Hagués compartit tota la banda sonora de
la seva vida fins viure-la a ella.
Entre records i silencis, tu.
24 de desembre
La vivència conviscuda, la visió
compartida, la sensació buscada. Tot em porta a tu.
22 de
desembre
Llargues caminades que compartíem el
panteix, el paisatge i l'amor caminava amb nosaltres.
Recordo i homenatjo els núvols que
amagaven la dolçor de les carícies furtives.
Amigues, amics! O em seguiu a tuiter o
em perdeu.
21 de
desembre
El pub anglès d'olors fermentades i
silencis còmplices, on et vaig prometre amor per sempre. Tu no, però l'amor hi
és.
17 de
desembre
Descobrir móns aliens el mantenia viu perquè
la vida es viu vivint-la i creix compartint-la
15 de
desembre
L'aire del bosc el va pol·linitzar
sencer, li va engendrar vida a cada sacsó de la pell i va cicatritzar-li totes
les nafres.
14 de
desembre
Ni que m'enamorés cada dia de mil dones
diferents el seu record no s'esvairia.
Bicicleta, cullera, poma? Poma,
bicicleta, cullera? Ai! Ai! Ai!
Tut ... tut ... tut ... tut ... Jo quasi
que em retiro ... tuuuuuuuuuuuu...
L'hauràs d'encarar sol. Jo seré fora,
esperant, amb copa de brindar l'èxit o llàgrima d'acompanyar el fracàs.
Arraulit en un racó del tuit. No us dic
res, em limito a llegir-vos des de la discreció més pregona del que sóc capaç.
12 de
desembre
Capgirar el cor per descobrir que no
deixo d’estimar-te.
11 de
desembre
Ciutats, de la fi a l'origen, la tarda
en trànsit et recorrerà la vida a l'inrevés. Qui sap? Potser t'hi trobi.
A partir d'avui, molts hauran de ser-hi
molt perquè no se la trobi a faltar i tots la trobaran a faltar a tota hora.
10 de
desembre
Arrossego la mort escrita a la cara i em
fa patir parlar amb la gent trista.
9 de desembre
No es van dir res, se sabien millors en
el silenci, més explicació pertorbaria aquella còmode calma en què passaven els
dies.
7 de desembre
Et llueixo en silenci, m'afalaguen amics
cobejant-te, et manllevo la raó per allargar converses, vull merèixer-te cada
dia.
No s'estima qui es vol, no s'estima qui
es pot, no s'estima qui convé... només s'estima qui s'estima.
6 de desembre
Avança desembre i amb ell mor el darrer
any que t'ha viscut...
5 de desembre
Fora intento viure. Dintre trampejo
solitaris amb cartes marcades, mentre que per enyorar-te t’enyoro fins els
silencis.
4 de desembre
Quan li havien pres tot el van obligar a
oblidar la llengua pròpia, no podien suportar-lo diferent perquè el creien
millor.
3 de desembre
No hi ha dia que no et plori i n’hi ha
que no ho deixo de fer.
A vegades inhibia la intensitat del
desig i la passió. Esdevenia cobejada per imprevisible.
2 de desembre
Ara ets energia. Ara solcaràs l'univers
que ens fondrà tots a l'abraçada definitiva.
1 de desembre
Fereix com un silenci irreversible.
30 de
novembre
Porta'm on vulguis perquè sense tu arreu
tant se val.
Quan s’adonà que res la lligava
s’envolà.
Portam a paradisos de platges turqueses
o a abocadors de megàpolis del tercer món, amb tu hi seré feliç.
Li digueren que quan omplís d'històries
noves els records vells es reconstruiria.
28 de
novembre
La música sonava plena i el silenci tan
solemne que el públic no sabia aplaudir els finals.
24 de
novembre
T'ho dec i ho faré. Votaré la teva
opció. Aquell instant estarem junts. Després tornarà el buit que tot m'ho
omple.
23 de
novembre
He sentit en la nit freda el crit d'una
colpidora solitud. Res escalfava el silenci i la carícia erma jugava a fet i
amagat.
22 de
novembre
Doncs vine a dormir amb mi, igual se
m'escapa una abraçada i la podem aprofitar per a alguna cosa.
21 de
novembre
A vegades m’esclata un plor
descontrolat, contundent, sense motiu, algun petit detall et retorna.
19 de
novembre
I t'arrossegava fortament cap a ella
perquè no podia assumir el dubte.
I t'afermava fortament a ella perquè no
podia assumir el dubte.
Et recordo immensa, tant com l'enyor que
et tinc ara.
14 de
novembre
Vaig saber que seria seu perquè no
dubtava la carícia i a l'abraçada em feia sencer.
13 de novembre
I si tot és energia. I si ara que el
maleït destí no em permet conquerir-te. Poso totes les meves energies a
lloar-te.
No hi ha paradís en què no apareguis, ni
infern que no esvaeixis.
11 de
novembre
Et pot sembla un mur baix, accessible,
fàcil. Saps que el van fer per evitar-te passar i no passaràs. La barrera ets
tu
10 de
novembre
Sabeu-me trist, esperançat però trist. A
voltes penso que es va endur la felicitat per sempre.
Plou i deixo que la pluja m'arribi al
moll de l'os, només perquè quan em cau a la cara dissol mes llàgrimes.
Si twitter fos veritat el món seria
millor.
8 de novembre
Quan m'abraceu en el silenci de la nit
em teniu incondicional. Quan m'escolteu el plor de l'alba, també.
7 de novembre
Sense res a dir, escoltant silencis,
intuint realitats llunyanes. Poques paraules expliquen tant com el silenci o la
intuïció.
6 de novembre
Si no pots ser creatiu sigues divertit,
si no pots ser diverit sigues graciós i si no pots ser graciós calla!
4 de novembre
Parlo històries d’amor a l’estança de
felicitat, ressonen buides de tu. Però no defalleixo de cantar-te històries
d’amor
Recupero en els objectes, orfes de tu,
les carícies manllevades pel destí assassí.
3 de novembre
Hi ha un moment al dia que deixo que parli
el teu silenci i només llavors tinc la sensació de recuperar-te
No escoltis els tabals que tabalers
retrunyen per atabalar festes majors i desatabala’t, m'atabala veure't
atabalada
Una societat que no escolta la seva
joventut està condemnada a envellir
Preveig el silenci entre totes les
veus que t'han escoltat i m'adono que comunicar s'escau sempre quan escolto.
31 d’octubre
La història era una estàtua de gel
fonent-se al ritme de la memòria i recollia l’aigua amb l l'obsessió de fer-la
irreversible
28 d’octubre
La tardor porta melangia. Les llums
enfosquen la tristor. I plorem passats que lluiten esperances d'avenir.
27 d’octubre
Li regalaríeu salut però us corca la
impotència, no en sabeu de regalar salut. Només una carícia i un somriure... És
suficient.
26 d’octubre
En el món dels iguals la diferència ven
Li va dir: -Aprendràs a escriure quan llegeixis.
Parlaràs bé quan escoltis. La vida passa fora de tu, i no t'adones
Quan la miraves li llegies tots els
silencis que havia hagut de callar a la seva vida i com cada un havia solcat
una empremta a la seva cara
25 d’octubre
La malaltia li venia a batzacades, se li
enduia trossos de vida i l'obligava a redescobrir la felicitat, també, a
batzacades.
23 d’octubre
Insomni: Aquí veient el cel estelat (com
la bandera) i escoltant el camió d'escombraries.
Ser sol em dol, ser sol de tu em dol com
el foc i de tot el que més dol és la irreversibilitat
Ser sol em dol, ser sol de tu em dol com
el foc i del dol el que més mal em fa és la irreversibilitat.
Presumia de llibertat i qui la coneixia
li entenia la solitud
22 d’octubre
De sobte s'adonà que tot perdia valor i
la vida sencera era una variable més de la seva bogeria.
La nit estelada, de bandera,
independència infinita...
21 d’octubre
No em surt l'escrit. Les paraules no
volen ajudar-me a trencar el dol, és com si tinguessin por a quedar
inservibles.
Ser sol li dol i li fa mal com el foc
17 d’octubre
No és poesia en el paper ho és en
l'emoció.
15 d’octubre
Et dec la saviesa i quan l'ensenyo
m'adono de no estar a la alçada.
13 d’octubre
Deixa'm fer el meu personatge, com si
fos jo mateix. Fes com si la teva manera de respectar-me fos el teu personatge
proper
12 d’octubre
Odio quan la història se m'escapa dels
dits com per castigar-me. Esdevé irreversible i només sóc un titella a les
seves mans
10 d’octubre
S'amagava darrera de la bellesa on els
mortals no la podien descobrir i podia passejar tranquil·la entre la terra i
l'infinit.
8 d’octubre
Els catalans estimem la terra perquè ens
l'oneja aquest mar
Podem seguir creuant-nos culpes fins a
l'infinit i fins allà seguir infeliços.
7 d’octubre
Vull parlar en castellà sense ser
còmplice de cap opressió
A vegades la nit em serpenteja entre
clarors diürnes, com si volgués amagar-se de l’odi que li guardo per l’amor
perdut
6 d’octubre
Nit tancada, foscor i silenci, cap
estímul de fora i malgrat tot estava mort de por.
2 d’octubre
Davant de l’escola, 23 nens de P3
arrenglerats, amb la bata nova apunt d’entrar a classe. Te’ls mires i penses:
S’ho mereixen: Independència
Quan Bob Marley deia que la millor corba
d'una dona era el seu somriure, segurament exagerava ... però molt poquet.
Arribà l'avi a treballar, el fill va fer
carrera i el net acaba de tenir un fill. Sense por, són d'aquí i voten
Catalunya.
I si cap història valgués tantes
llàgrimes?
Sense emoció no hi ha record i sense record
no hi ha vida
Llàgrimes, les que calen...
Entre el dubte i res sempre havia
preferit el dubte. Ara ja no percebia la diferència.
1 d’octubre
Faig camins trepitjant llambordes i
panots, travessant cruïlles i carrers i a cada un dels detalls estàs tu.
Ploro cada una de les llambordes i
panots que fan via allunyant-me de tu
29 de
setembre
No m’arrossegueu, tot no és una merda.
Quan ploro el que he perdut m'adono com val la pena de lluitar per tornar-ho a
tenir.
Una sola pluja omplí pantans i
encara va poder negar els camps i la feina feta de molts pagesos que imploraven
que arribés.
27 de
setembre
Camí planer, direcció correcta, viandes
al sarró, idees clares. Anem a reescriure la història. Al fons la geografia
tremola.
23 de
setembre
Treu-me del silenci la memòria,
esvaeix-me els dubtes innecessaris, viu-me en aquesta segona vida.
20 de
setembre
Vesteix-me de poesia fins fer-me bell.
Guarneix-me de silenci fins fer-me savi. Gaudeix-me a les penombres fins fer-me
teu.
La lluitem per a tu, de la manera que
ens vas ensenyar. Te la servirem a la bella safata i quan la gaudim
t'homenatjarem.
18 de
setembre
La saviesa el feia callar abans de
fer-se mal
Estat propi per amor propi
Ve emprendre el viatge amb la maleta
buida. Res del que tenia no valia. Va marxar a reconstruir-se.
17 de
setembre
No em dol ser sol em dol ser-ho de tu.
16 de
setembre
El racisme està en el racista no en el
color de la pell.
15 de
setembre
La propera vegada que et moris, porta'm
amb tu.
La inseguretat de la transgressió el
feia patir molt. Arribava a sentir l'alè del plaer, gairebé sexual, al clatell.
Espanya necessita una primavera
espanyola.
- T'estimo. - Però si no en saps
d'estimar. -Ja, però t'estimo.
13 de
setembre
Hi és ... A cada trucada, a cada
missatge, a cada somriure, a cada silenci, a cada desig, a cada llàgrima... hi
és
La Constitució està feta per garantir el
dret del poble, no per sotmetre'l
12 de setembre
S'estimaven i respectaven prou com per
callar a l'instant abans de fer-se mal. No els calia ser sincers.
Hora baixa la gent sortia al carrer a
buscar una fresca que aquell vespre no va arribar.
Tractat de violència de gènere. Si no
ens estimen perquè ens volen. Si no ens volen perquè ens hi volen.
11 de
setembre
La distància no era prou per separar-los
ni la proximitat per unir-los.
El vano ventava amb desfici al fill
febril però no li podia apartar la canícula.
El clam fou tan unànime que va canviar la
geografia.
L’emoció no era per l’acte, hi havia una
part que li feia brollar llàgrimes que ja la duia dins, d'abans.
10 de
setembre
Els assistents duien un estel que van
envolar. La nit fou estelada i l'endemà el Sol brillava amb un nou Estat
Paco la veritat no és dolça ni absoluta
ni gloriosa, és necessària. Demà 11 de setembre Catalunya farà història i me
l'estimo independent.
- M'agrada que no ens ho diguem tot.
(...silenci...) - Sí (...silenci...)
9 de setembre
La traïdoria de la nit els va fer amants
i la matinada els va avergonyir.
No defugiré cap batalla que t'aparti de
la memòria. Sense cos només queda record i l'he de fer etern.
- Nena, què vols ser de gran? - Nen!
8 de setembre
- Nen què vols ser de gran? - Nen! -
Nena, què vols ser de gran? - Nen!
Serpentegen serps pel coll com
abraçant-te però la fredor biològica desfà el miratge.
Amb aquelles ulleres noves podria
observar el món fins a gastar-les.
El teu ocell piula fins a l'infinit...
molt a prop de la supervivència.
7 de setembre
Llamp que albira l'esglai a la cara del
menut a la nit de torb. S'acotxa entre els pits de mare abans no arribi el so
del tro.
Comuniques silencis, t’intueixo mentre
el soroll de vida no em distreu i quan ho fa m’incomunico de tu
irreversiblement.
6 de setembre
Ens trobarem en un paisatge de mar,
sortint sols o ponent llunes, tot plegat innecessari. Tu i jo, abraçats,
imprescindibles.
5 de setembre
Aquella galeta de xocolata tenia gust de
petons. En acabar-se la bossa tenia sensació d'amor fet.
4 de setembre
Ni amb estanqueres ni amb es tancs. No
ens faran callar
Si el plor fou cru més ho era el
silenci.
Quan em critiques, amb l'acritud que ho
fas, no sé si sóc jo o ets tu.
Pujà la muntanya panteixant com si fugís
de la vall i la baixà corrents com si fugís del cim. Fugia d’ell cap enlloc.
3 de setembre
La diferència entre follar i fer l'amor
era tan evident que es va confondre.
La intel·ligència li feia nosa
2 de setembre
Si amb aquesta frase encara no et pensa
és que és un dimoni
És senzill. T'estimo si m'estimes, si no
m'estimes no t'estimo. Et deixo la iniciativa i jo, només agraeixo.
Entenc la gosadia com l’antítesi de la
monotonia.
I les seves amigues li van regalar un
passeig de mar, al capvespre. L'aire net i la lluna plena van menar-lo a la
felicitat.
Fins i tot aquelles petites
imperfeccions servien per fer-la més humana.
Coix com estava, no la va poder seguir,
i mentre aquella esquena es feia petita per l'horitzó, perdia una altra
oportunitat
1 de setembre
Quan creu que en el món virtual no els
separa la distància, s'adona de la immensa distància que els separa el món real
La nota de comiat a marit i fills
demanava perdó per la fugida i tothom interpretà la inquietud d'aquells mesos
com a bogeria
No es va adonar que tot es podia perdre
fins que no va poder perdre res més.
Llarga és la nit que plora allò que el
dia no és capaç de viure.
31 d’agost
Només tens la roba que portes, uns
aprenentatges que es marceixen a poc a poc i l'amor que dones
Ha plogut poc, molt poc pel que calia,
però la grogor de mort reverdeja vida i és que la vida es mor de ganes de viure
30 d’agost
De moment la pluja no té força ni per
arribar a terra.
La pluja, l'espero amb impaciència... Ja
triga i fa tres mesos que ho fa. (Baix Montseny)
Quatre dies que hem deixat de tenir un
sol assassí. Tres gotes mal comptades que han caigut i l'herba comença a
reverdejar
La festa era exagerada, com si fos
l'última. De fons se sentien timbals de guerra.
De seguida va saber que s'hauria d'espavilar
sense el pare i intuí que, amb la mare, podrien començar a ser feliços
29 d’agost
Suportava la companyonia esperant que
tornés la solitud, aquella vella companya que mai no l’havia deixat... Encara.
El cel gris de finals d'agost fa remor
d'hora baixa. O és que dels bons sentiments només es fa mala literatura
(Cortàzar)
En el silenci absolut sentia el crit
d'esglai de la seva víctima. I la cadena perpètua només havia començat.
I Hitler va fer un pacte amb el diable
per suavitzar la condemna i el seu infern fou cel.
I qui no és poeta a Girona?
27 d’agost
A poc a poquet el tuit va anar
desapareixent per la línea de la memòria.
Una cosa és el "llevat mare" i
l'altre: "Mare! Lleva't". Tràgica història de fill de mare
alcohòlica.
26 d’agost
Se t'arqueja el cos, espatlles endavant,
arraulit sobre el llit i ulls amarats de llàgrimes diuen que queda molt per
fer.
Em dol l’amor perdut per l’acte impur.
25 d’agost
La pluja ha passat de llarg, com si no
fes falta.
D'ella només quedava la seva memòria...
i tenia por de tornar-la a perdre.
Se'ns quedaran els ulls blaus de tant
mirar el cel per veure si plou.
Esmorzant tot sol mirant dibuixos
animats i recordant la seva infància quan esmorzava amb tota la família.
L'ase mira el meravellós cotxe roig
brunyit per la primera llum del sol i li diu "Vull ser com tu". Com
no hi ha resposta guanya l’ase.
Obre la porta. No res. Tanca. Torna el
soroll. Mira la finestra. Res. Soroll. Por. Solitud. Puja la música. Balla,
24 d’agost
Miro les fotografies velles i penso
quina sort vaig tenir de tenir-te.
Si estàs bé la poesia se'n ressent.
Passejava la seva vellesa pel parc i pas
a pas explicava la seva història
23 d’agost
I el llangardaix li preguntà a la
tortuga. I tu què pagues d'hipoteca al mes?
22 d’agost
Et perds el viatge més divertit que fa
la fruita en tota la seva vida, l'únic moment en què és lliure. Quan cau de
l’arbre.
No agrada qui ho vol. agrada qui agrada
i si la provocació et repta, t'encata.
21 d’agost
Recordeu les fredes nits d'hivern que
l'alenada fa núvols davant dels llavis i les claus de casa tremolen a les mans
balbes
20 d’agost
Tota la vida fugint dels records fins
que la memòria va fugir d'ell. No recordar els records fugits no el va fer
feliç.
Vaig néixer de jovenet i moriré un xic
gran i entre mig hauran passat les coses més interessants de la meva vida
19 d’agost
El mas on va néixer, a prop l'església,
ara és un centre cívic i des de la residència se sent envoltada de gent que no
entén
El silenci només era l'escenari on
ballaven paraules i músiques i descrivien l'amor perfecte.
I si al final guanya el plaer del cos i
la moral es fon en l'ona de calor. A quina patologia li fa mal? Té cura?
18 d’agost
Li van dir que de l'amor a l'odi només
hi havia un pas. No el va saber trobar i el va seguir odiant tota la vida
La universitat li va descobrir que tot
el que havia viscut era cert, però va deixar els estudis per seguir vivint.
Tenia tant fred que la manta no
l'abrigava prou. Va fer un foc amb la manta. Desconeixia què volia dir
"després.
La redescoberta de les velles muntanyes
faria que aquella parella estable fos innecessària.
17 d’agost
Petons de mitjanit amarats de desig
capaç de trencar la son.
Cada dia el mateix tren, mateixa hora,
mateixa ciutat, mateixa gent, mateix destí,... feia dos anys que l'havien jubilat.
Aquella carícia l'estremia la pell, el
feia sentir immens. Sabia que no era amor, però feia temps que no notava la
diferència
16 d’agost
La cançó oïda al restaurant, li evocà
l'anterior relació i va haver de marxar, entre llàgrimes, perdent la nova
oportunitat.
15 d’agost
Regirant les caixes amb els seus
objectes descobria mil històries sense trama, només en tenia les proves i no
sabia de què.
Dieu als turistes que omplen Barcelona
que hi siguin l' 11 de setembre i que ho expliquin quan tornin. Hauran viscut
la Història.
- L'altre dia vaig sentir en Borja que
parlava malament de tu. - Què rar no recordo haver-li fet cap favor.
Cançó d'amor: El Twitter sense tu és com
Espanya sense Catalunya.
14 d’agost
La vida és plena de silencis. Els teus
són molt amargs.
Diferència entre "por" i
"fòbia". Tenir por a volar és fòbia. Tenir por a volar amb Ryanair és
una por objectiva.
L'olor de cafè omplia la sala amb la
mateixa subtilitat que el despertà aquell petó suau a la galta.
Per l'amant va perdre la parella. Ara
l'amant segueix sent amant i ell busca parella desesperadament.
El català que surt dels teus llavis
l'entén tota la humanitat.
Tots els metges li van diagnosticar que
tenir por als lleons, a París, era una fòbia. De res no va servir que treballés
al Circ
13 d’agost
La vida és eterna en 140 caràcters.
Què se n'ha fet d'aquell cos adolescent
prim, fort, treballador, incert, que frissava ser estimat. Au! A remullar
sacsons.
Deixava transitar la tristesa en
companyia i la patia en solitud. Era massa tímid per fer-ho al revés.
Maleït campanar que ens trenca la
melodia de la disco mòbil de la festa major. "
Lesbos és un tros de Grècia molt a prop
de Turquia i cada dia que passa una mica més lluny de mi.
12 d’agost
I va encendre el gran focus per no
perdre’s la pluja d'estels.
11 d’agost
Se sentí menyspreable triant les plantes
que regava d'aquell jardí eixut. No tenia prou aigua
Estressat va haver de marxar d'aquella
horrorosa casa corrents... No hi quedava cap cervesa.
Es va adonar, massa tard, com de fàcil era
que aquell món perfecte s'esfondrés
10 d’agost
Després de felicitats i absències sempre
quedarà un tuit que les resumirà.
I si al final resulta que la vida és
allò que passa fora del Twitter.
El retorn d'Itaca el faria
reinventar-se.
Tothom de vacances menys la crisi.
6 d’agost
A l’habitació hi havia dos quadres
idèntics... Tant que un delatava la falsedat de l'altre.
31 de juliol.
Creien protegir-la robant-li la història
d'aquell home, sense veure que li anul·laven la història de la seva felicitat.
Recordava la pell fina, la suor suau,
l'olor de pa de Viena. només quan el petó no tornava patia l'absència.
Se sentia ètic. El veien patètic
30 de juliol.
Desenganyi's Número dos. Per molt que
perdi la seva parella. Vostè sempre serà Número dos.
29 de juliol.
Doctor, no hi ha res a fer! Quant em
queda de vida? -Tres mesos. -Podria ser pitjor? -Sí, n'hi podrien quedar sis.
28 de juliol.
L'olor del carrer baldejat el transportà
als matins d'estiu en què el safareig del pati era una piscina olímpica
Es va adonar que era un somni quan es va
veure fent el llit sobre el que dormia.
Malgrat el desig va haver de dir-li que
no perquè ell no hagués valorat mai la seva sensibilitat artística
Quan el nadó la desvetllava a mitja nit
i sentia el respir tranquil de l'home, llavors vivia la solitud
27 de juliol.
A voltes la mirada tendra del nadó li
desvetllava l'instint maternal a voltes sentia que li manllevava energia i
vida.
Ambdues mans agafaren la cara i els
polzes recollien llàgrimes. Atansà llavis i digué. No t'obliguis a res
innecessari
Les llargues nits de vetlla apaivagant
el plor la van fer sentir sola, immensament sola.
La maternitat li esquinçà la joventut i
aquella envejada silueta adolescent que no va recuperar mai més.
La meva mare em va tenir amb divuit anys
i mai més no els va tornar a tenir.
Se li plantà davant i fitant-la li
digué: Novel·la'm.
26 de juliol.
Mai no sabrem viure sense tu...
Felicitats wapa.
25 de juliol.
Costa Brava: Roques que suren sobre el
mar, arbres despentinats pel vent i un sol esporuguit que il·lumina d'amagat.
24 de juliol.
El foc de l'Empordà me l'evoca. El
vessament de l'Uribarri me l'evoca. I la ploro, la ploro, la ploro...
La vida és massa llarga per compartir-la
en 140 caràcters.
Mantenir la unitat d'Espanya amb la
catalanofòbia és com cosir amb tisores.
23 de juliol.
El bosc, el camp, la granja, la casa,
tot cremat. Tot s’havia de començar de nou i no li quedaven forces ni per
plorar.
Transparent com era, no va saber amagar
la veritat a la dona i la va ferir de mort. O potser només la va ferir d'amor.
A Barcelona la marinada ens du la cendra
des del mar on la tramuntana l'havia deixada.
22 de juliol.
D'aquella terra va plorar la mort de
l'amor i quan el dantesc incendi la va cremar, la va tornar a plorar.
Massa sud-americà pobre que vingué a
Espanya per poc sou i molta feina. Estafat amb hipoteques impossibles de bancs
corruptes.
Sense lluna, amb una immensa celístia,
només les picades de mosquits a les cames li recordaven que no era infinit.
Els afalacs la feien tremolar més que el
fred i la por. Molts anys convisquent-hi i no s'hi va avesar.
20 de juliol.
Laura ets molt bona, quan seràs la més
famosa del Twitter diré a tothom que et segueixo des del teu trentè tuit i
m'envejaran.
-No sé com fer-ho!. -Has provat
intentant-ho.
17 de juliol.
-Riesgo! Es tu prima. Que dice que de
allá no baja hasta que no echéis al Rajoy.
Carrerejant pels ravals tafaneja amb
delit i regira butxaques massa buides per comprar la carícia.
Carrejant pels ravals preguntà a una
d'elles: Avui, a quant surt la carícia?
14 de juliol.
Les cigales (en primera accepció)
eixorden el Montseny.
-Hola, sóc mític. -I jo ètic. -Perdona.
Volia dir místic. -I jo volia dir ascètic.
Tots volem la lluna, però la lluna no
ens vol.
En tornar, un any després que la
malaltia l'allunyés, es va adonar que no havien notat l'absència.
12 de juliol.
No te’n refiïs de qui escriu molt,
potser no vol explicar, potser només vol explicar-se.
Com volies que no comprés les
participacions preferents? Mai no l'havien deixat participar. Ningú no l'havia
preferit.
11 de juliol.
Ens han canviat l'Estat del benestar pel
benestar de l'Estat.
Ho va intentar. Es va enfrontar amb
l'ànima nua al paper blanc, però l'hi havien retallat fins a la inspiració
Seguir-te m'alegra el que en Rajoy
m'amarga.
10 de juliol.
Et puc tuitejar o l'he de parlar de
vostè.
Vaig deixar de seguir la moda quan va
servir per burlar-se dels que la seguíem.
Li van robar les paraules i només era
amo dels seus silencis, i llavors esdevingué més fort que els lladres.
8 de juliol.
Flors i afalacs havien fet tard, Anys de
vexacions i insults els havien separat per sempre.
La bona gent riu quan fa riure o plora
quan fa plorar. la mala gent riu quan fa plorar o plora quan fa riure
Petons de mitjanit amarats de desig
capaços de trencar la son.
Només sé escriure poesia per encàrrec si
el preu ets tu.
Aquest l'he d'escriure en castellà si no no té gràcia: "Como no te voy a querer
si a ti se te quiere sin querer"
Resum de vida: He passat de ser un jove
ecologista a un "viejo verde"
Senyor savi? D'on treu tanta informació?
- Del Twitter – Ah home!, així qualsevol.
7 de juliol.
Mira que fàcil és estimar-te. Mira que
difícil és seguir-te.
De jove la bellesa no té mèrit
3 de juliol.
Començo a pensar que la cuina és una
fàbrica de plats bruts.
30 de juny.
Camino camí avall, camí de casa
26 de juny.
Només quan l'esclau va fer seva la
llibertat l'amo va ser lliure.
23 de juny.
Et deixo la sabata de vidre i me'n vaig
cagant llets.
21 de juny.
Demano perdó a la humanitat per no haver
sabut donar el millor de mi mateix.
19 de juny.
Emili Teixidor el més gran per als més
petits.
16 de juny.
Odiava decidir. Què tenia. Què prenia.
Què perdia. I ho va aconseguir tot.
14 de juny.
La propera vegada no t'equivoquis. Si no
s'estima a si mateixa, no t'estima.
13 de juny.
T'imagines viure en un país on els
polítics no menteixen, els banquers no roben i els jutges tenen moral?
12 de juny.
Tota la vida entre ordinadors sense
saber que l'amor és fa en parella.
11 de juny.
Si vivies pitjor l'absència que la
presència. Per què no hi erets?
9 de juny.
I fills i néts ens maleiran els ossos
mentre seguiran pagant la factura de la incompetència política dels seus avis.
7 de juny.
Amor, no visc més que tu. Només trigo
més a morir.
6 de juny.
L'avantatge de quan t'han fet tot el mal
possible és que ja t'han fet tot el mal possible. ... O potser no?
24 de maig
Després de tota la vida defensant els
drets dels treballadors es va apuntar a l'atur. Li havien assassinat la
professió.
19 d’abril.
Mentre el notari anotava el testament el
client s'omplia de mort...
7 d’abril.
Mai no aprendrem a viure sense tu.
31 de març.
Demano als déus que em perdonin perquè
no perdonaré mai al déus el que t'han fet
29 de març.
I l'amiga li digué: "Era més divertit
quan érem immortals.
28 de març.
El fill, amb la nova nau, l'atrapà.
Abandonaren la nau vella per anar plegats a Andromeda. Tenien vides per
explicar-se.
26 de març.
Després de casar-se, el príncep blau fou
ogre, des del segon fill parava poc per casa i ella, amb por, agraïa que no hi
fos.
24 de març.
Li digué: “Creix. No arruïnis el teu
present per un passat sense futur” i afegí "IMBÈCIL!!!!!!"
Amb els ulls entelats per les llàgrimes
dibuixa una somriure franc i respon: "Estic bé".
21 de març.
La feia treballar de sol a sol, li
robava els diners, la vexava i la insultava a tota hora. Ella és diu Catalunya.
Tota la vida havia desitjat la mort del
pare i davant d’aquell taüt, va sentir-se tant mort com ell.
Quan per fi va trobar l'aliança ja no la
va poder fer passar pel dit.
10 de març
Ara és quan el Baix Montseny s'omple d'olor de violetes
