10
de gener
No et facis estranyadeixa't estrènyer.
Ofereix-te'm
te'm regalaré
i el petó de penyora
ens farà eterns.
21 de gener
M'agrada llegir-me en les paraules
que escrius.
29
de gener
La vida és allò que passa mentre
et preguntes "que coi passa?"
Ballava en rotllanes amples per
arrodonir la festa, per contenir-la sencera. Volia festejar festa
i convidats.
Ja sabeu que si les preses de xocolata s’organitzen amb seny poder fer una rajola, i d’aquí a una ciutat tot és posar-s’hi
6
de febrer
En ser-hi hi ets,
immensa, plena, absoluta, però fins que no hi ets no me n'adono.
20 de febrer
No m'hi cap al
cor res més que no sigui la llibertat del meu poble.
1 de març
És dur ser-te
tendre, només, des del racó esquerp de l'oblit. Delerosos de tenir el que no
som. Ambició de ser el que no tenim.
23 de març
... com massa
avis de l'època, va morir d'un franquisme mal curat.
Qui ens anava a
dir que hi hauria lletres de llum escrites sense tinta
30 de març
Quan en Rajoy va
mirar què podia oferir a Catalunya es va adonar que no tenia res, i va seguir
insultant-nos.
10 d’abril
La terra s'endurà
els seus trossos i la lluna deixarà d'estimar-lo.
17 d’abril
Quan em llegiu un
tuit alegre, no us enganyeu, només necessito dits alegres per fer-ho.
20 d'abril
Potser la nostra
vida només és una llàgrima a la galta de qui ens enyora en l'absència.
Li he demanat
perdó a la nit i aquesta, entendrida, m'ha deixat dormir una estona.
3 de maig
Amb la supèrbia
infinitesimal de la cuca de llum que ho dóna tot per ser vista.
22 de maig
De què em serveix fugir amb el
vent si em trobes quan el respires?
27 de maig
Què fàcil seria
deixar de ser tot el que sóc, per poder ser alguna cosa amb tu.
31 de maig
Serà veritat que
les morts prematures dolen vides senceres?
1 de juny
Què fàcil és
viure a Girona de poeta.
4 de juny
M'agraden les
cireres, que es disfressen d'arracades, i guarneixen les orelles de les nenes
que juguen a ser dolces.
6 de juny
Hi ha moltes
coses a ser Hi ha moltes coses a viure Hi ha moltes coses a sentir En una
Catalunya lliure.
15 de juny
Mitjans de juny i
tota la ciutat s'omple de l'olor de la flor del til·ler. Totes les ciutats.
El que més por em
fa de tu és que m'obliguis a renunciar-me.
20 de juny
Vivíem lluny on
la ciutat guanyava paisatges i on verd i pedra tenien opció sobre ferro i
quitrà. Encara hi havia trossos espantats de natura.
23
de juny
A diari em besava com si fos l’adéu
definitiu.