Pàgines

dilluns, 12 d’agost del 2013

Els microcontes del 2013 (segon semestre)



22 de desembre
Entenc que ets tu perquè no sabré prescindir del teus petons.
 
3 de desembre
Si et volgués hi seria, si t'estimés com tu l'estimes seria un tros de tu, indestriable. Ara és, només, addicció.
 
1 de desembre
Errem per senderes llòbregues
camí de llibertat
amb posat dubtós de destí
amb la certesa que sense ella
no es pot anomenar vida
 
27 de novembre
Quan estic amb tu em multiplico per infinit i l'univers és la llar dels possibles
 
26 de novembre
Preferia el teu silenci que el reguitzell d'excuses amb què creus enganyar-me
 
15 de novembre
Mort
 
petons absents
carícies fredes
paraules obagues
amor esvaït
solitud forçada
mal innoble
enyor càustic
passat oblidat
4 de novembre
El riu només és el camí de l'aigua per fer via al mar
 
17 d'octubre
Aplegar les molècules que et configuraven, reorganitzar-les en aquella meravellosa imperfecció que erets i tornar-te a viure.
 
15 d'octubre
Era massa amic per viure'n sense
era massa amor per viure'l mort
era massa record per només enyor
era massa dolor de dol
 
8 d'octubre
A vegades et penso fort, fins a fer-te corpòria, present. T'investeixo d'una eternitat propera que la llàgrima real esvaeix.
 
2 d'octubre
De càstig per fer poesia de dol em queda no poder evocar la felicitat viscuda
 
29 de setembre
Vull recuperar totes les hores esmerçades en aquella terra erma, incapaç de donar fruit, només per besar-te-les.
 
15 de setembre
Quan cau un xàfec generós tot rebrota, com si la vida fos l'estat natural i la mort només un accident
 
4 de setembre
M’entrellaçaré amb els teus somnis i cosirem felicitats noves.
 
2 de setembre
No hi ha distància més gran que la que t'oblida..
 
28 d'agost
A vegades et comportes com si et fes por ser feliç
 
19 d'agost
Sense tu les platges se m'assequen, se m'aplanen les muntanyes i només hi ha nit en els paisatges
 
18 d'agost
Fins a les primeres llums de l'alba l'ombra no tornaria. La nit la passaria sol.
 
17 d'agost
Mil mentides, mil pors, mil insults, mil amenaces, mil ferides. ... Una independència. La guanyarem.
 
16 d'agost
Destriar-te entre el brogit i saber-te amor.
 
15 d'agost
Ja tot és nou, serà millor perquè ens pertany, no ens tornaran a viure la nostra vida, fins i tot els errors seran nostres
 
3 d'agost
Te la mires de reüll sense que s'adoni, admirant-la.
 
12 d'agost
No sé què dir-te. M'estic al teu costat mirant-te, sentint-te, aprenent-te...en un silenci caut que espera un contacte tendre.
 
6 d'agost
Et veig surant sobre els blats tendres que el vent de primavera pentina.
 
5 d'agost
l'hem estimada presonera l'estimarem lliure
l'hem estimada aliena l'estimarem pròpia
l'hem estimada beata l'estimarem impura
//*// Catalunya
 
4 d'agost
Ho saps oi? No sóc res si no és amb tu.
 
3 d'agost
En tren anar, entre nit i dia. Arribar-te l'alba en un destí innecessari per veure que fugir no serveix, que el dol és en tu
 
2 d'agost
Al carrer home de vint i pocs anys plora mentre parla per telèfon, en passar davant seu escolto un tros de desamor. Què si no?
 
29 de juliol
Recórrer-te sencera entre estremiments i calfreds.
 
Recordo de petit, passeigs de platja, quan les gavines eren sinònims de llibertat.
 
26 de juliol
O era capaç de renéixer cada dia, a cada sortida de sol, o no es despertaria mai.
 
25 de juliol
Va mirar amb tendresa l'horitzó de destí agre, fins descobrir una dolçor nova. La felicitat tornava perquè la duia dins.
 
22 de juliol
Arribar a casa per veure, des del balcó, la lluna plena de juliol.
 
17 de juliol
Sé el què ets per a mi quan veig el poc que puc ser amb tu.
 
Sé el què ets per a mi quan veig el poc que sóc quan no hi ets.
 
16 de juliol
Aquell jardí privat era part del paisatge de tots, la gent hi vivia, i no s'hi segrestava la mirada a l'enveja.
 
Saber-te ser el regal que mereixes
 
10 de juliol
Aquí, amb tu, fent de la monotonia la serena festa de cada dia.
 
El dret a decidir és com la llei de la gravetat, no serveix per res estar-hi en contra.
 
9 de juliol
Jugar-te la vida a la cara o creu i que et surti ... no cara, caríssima.
 
Fa tanta calor que ni l’aire corre per no suar
 
8 de juliol
Sempre et deuré el darrer homenatge, aquell que no he estat prou creatiu per dedicar-te
 
4 de juliol
El saxo sonava com una cantant de veu prodigiosa, negre i grassa, enrogallada de rom i la plorà tot el públic
 
No és que no fos patriota, és que m'havien confós de pàtria.
 
Les campanades transiten els horitzons endreçats que els udols dels gossos desgavellen.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada