Pàgines

dilluns, 12 d’agost del 2013

Els microcontes del 2013 (segon semestre)



22 de desembre
Entenc que ets tu perquè no sabré prescindir del teus petons.
 
3 de desembre
Si et volgués hi seria, si t'estimés com tu l'estimes seria un tros de tu, indestriable. Ara és, només, addicció.
 
1 de desembre
Errem per senderes llòbregues
camí de llibertat
amb posat dubtós de destí
amb la certesa que sense ella
no es pot anomenar vida
 
27 de novembre
Quan estic amb tu em multiplico per infinit i l'univers és la llar dels possibles
 
26 de novembre
Preferia el teu silenci que el reguitzell d'excuses amb què creus enganyar-me
 
15 de novembre
Mort
 
petons absents
carícies fredes
paraules obagues
amor esvaït
solitud forçada
mal innoble
enyor càustic
passat oblidat
4 de novembre
El riu només és el camí de l'aigua per fer via al mar
 
17 d'octubre
Aplegar les molècules que et configuraven, reorganitzar-les en aquella meravellosa imperfecció que erets i tornar-te a viure.
 
15 d'octubre
Era massa amic per viure'n sense
era massa amor per viure'l mort
era massa record per només enyor
era massa dolor de dol
 
8 d'octubre
A vegades et penso fort, fins a fer-te corpòria, present. T'investeixo d'una eternitat propera que la llàgrima real esvaeix.
 
2 d'octubre
De càstig per fer poesia de dol em queda no poder evocar la felicitat viscuda
 
29 de setembre
Vull recuperar totes les hores esmerçades en aquella terra erma, incapaç de donar fruit, només per besar-te-les.
 
15 de setembre
Quan cau un xàfec generós tot rebrota, com si la vida fos l'estat natural i la mort només un accident
 
4 de setembre
M’entrellaçaré amb els teus somnis i cosirem felicitats noves.
 
2 de setembre
No hi ha distància més gran que la que t'oblida..
 
28 d'agost
A vegades et comportes com si et fes por ser feliç
 
19 d'agost
Sense tu les platges se m'assequen, se m'aplanen les muntanyes i només hi ha nit en els paisatges
 
18 d'agost
Fins a les primeres llums de l'alba l'ombra no tornaria. La nit la passaria sol.
 
17 d'agost
Mil mentides, mil pors, mil insults, mil amenaces, mil ferides. ... Una independència. La guanyarem.
 
16 d'agost
Destriar-te entre el brogit i saber-te amor.
 
15 d'agost
Ja tot és nou, serà millor perquè ens pertany, no ens tornaran a viure la nostra vida, fins i tot els errors seran nostres
 
3 d'agost
Te la mires de reüll sense que s'adoni, admirant-la.
 
12 d'agost
No sé què dir-te. M'estic al teu costat mirant-te, sentint-te, aprenent-te...en un silenci caut que espera un contacte tendre.
 
6 d'agost
Et veig surant sobre els blats tendres que el vent de primavera pentina.
 
5 d'agost
l'hem estimada presonera l'estimarem lliure
l'hem estimada aliena l'estimarem pròpia
l'hem estimada beata l'estimarem impura
//*// Catalunya
 
4 d'agost
Ho saps oi? No sóc res si no és amb tu.
 
3 d'agost
En tren anar, entre nit i dia. Arribar-te l'alba en un destí innecessari per veure que fugir no serveix, que el dol és en tu
 
2 d'agost
Al carrer home de vint i pocs anys plora mentre parla per telèfon, en passar davant seu escolto un tros de desamor. Què si no?
 
29 de juliol
Recórrer-te sencera entre estremiments i calfreds.
 
Recordo de petit, passeigs de platja, quan les gavines eren sinònims de llibertat.
 
26 de juliol
O era capaç de renéixer cada dia, a cada sortida de sol, o no es despertaria mai.
 
25 de juliol
Va mirar amb tendresa l'horitzó de destí agre, fins descobrir una dolçor nova. La felicitat tornava perquè la duia dins.
 
22 de juliol
Arribar a casa per veure, des del balcó, la lluna plena de juliol.
 
17 de juliol
Sé el què ets per a mi quan veig el poc que puc ser amb tu.
 
Sé el què ets per a mi quan veig el poc que sóc quan no hi ets.
 
16 de juliol
Aquell jardí privat era part del paisatge de tots, la gent hi vivia, i no s'hi segrestava la mirada a l'enveja.
 
Saber-te ser el regal que mereixes
 
10 de juliol
Aquí, amb tu, fent de la monotonia la serena festa de cada dia.
 
El dret a decidir és com la llei de la gravetat, no serveix per res estar-hi en contra.
 
9 de juliol
Jugar-te la vida a la cara o creu i que et surti ... no cara, caríssima.
 
Fa tanta calor que ni l’aire corre per no suar
 
8 de juliol
Sempre et deuré el darrer homenatge, aquell que no he estat prou creatiu per dedicar-te
 
4 de juliol
El saxo sonava com una cantant de veu prodigiosa, negre i grassa, enrogallada de rom i la plorà tot el públic
 
No és que no fos patriota, és que m'havien confós de pàtria.
 
Les campanades transiten els horitzons endreçats que els udols dels gossos desgavellen.
 

dimarts, 6 d’agost del 2013

Els microcontes de 2013. (primer semestre)

29 de juny

I aquell ésser tòxic l'empetití, li va malmetre el passat, li amargà el present i li segrestà el futur... No! El futur no.

28 de juny

Lleva't mare que el llevat mare vessa i besa el marbre, que no s'hi vesa a la blanor del blat molt i viu i molt viu farà pa.



27 de juny

M'emociona saber-me teu



26 de juny

Evoco els moments de pell, les olors dolces i els tactes suaus que passem junts

25 de juny

Els udols de gossos desperten la por dels paisatges de lluna plena

23 de juny


La farigola havia estat incapaç de curar-li el mal, ni aquella en flor que agafà als costals, on cap home hi havia menat.

La lluna plena ha encès el paisatge de nit i la natura s'omple de neons de plata.

Hi ha una horitzontalitat que et fa meravellosa. Passa aquí, al meu costat.

20 de juny

Sento que estic en el darrer tram, que això s'acaba. No em queden forces ni per tornar-me a equivocar.

Allargues el silenci fins a la crueltat.

Potser és que si l'amor hi fou, sempre més hi és.

18 de juny

Fou una traïció d'amor, no d'amants, la pèrdua fou total sens dubte, irreversible com la mort.

16 de juny

... i quan creien que no els cabien més petons i carícies ... van tornar a començar.

14 de juny

Robo les olors dels jardins que transito

13 de juny

Fondre’ns en l'abraçada, compartir la pell, fins a ser un sol cos indestriable.

Erets tu qui m'alenaves trossos de llibertat d'aquella infància blocada pel feixisme

12 de juny


Qualsevol dels teus silencis escriu tota la literatura del món.

Escriure el silenci amb faltes d'ortografia

Quan el plom que mata val més que el cos que mor, la guerra s'eternitza.... Sempre.

9 de juny


Impacient espero que torni a ser demà per tornar a ser teu.

7 de juny

... i si tot el que m'ha passat a la vida fos per arribar a estar aquí, amb tu, en els teus braços, aprenent-nos.

... i encara li tremolaven les cames.

6 de juny

Primer escric: “En una sola paraula hi caben infinits silencis” Després ho llegeixo i em pregunto si pot ser un micro-conte.

Com em costa de saber viure el goig del present rere la por del futur.

Que la por al futur no t'amagui el goig del present

Mentre li deguis un futur al teu passat tu i jo no podrem ser present

5 de juny

A partir d'ara tot és nou, tot pot ser i serà millor.

4 de juny

Amb tu l'infinit se'ns feia curt

Com li poden dir vida després de tu.


2 de juny

M'agrada l'alè dolç d'alcohols quan em beses.

He vist ulls grans de mirada buida i ulls petits de mirada immensa

26 de maig

Si no el pots deixar, deixa'm.

El fotut d'aquell silenci és que explicava moltes més coses de les que volia sentir.

24 de maig

Estimar omple, odiar buida

De tant en tant fes-me saber que hi ets, perquè encara que ja no siguem nostres em conforta saber-te.

22 de maig

Arrossego el meu destí en direcció al futur, sabent que se'm queda curt.

21 de maig

Fa un fred descompassat, fora de temps, gebra les flors de fruiters primerencs i castigarà l'estiu sense els seus fruits

20 de maig

La merla negra de bec taronja és un merlot, només la seva senyora de ploma bruna i amagada és merla de veritat

Arriben temps de pluges amples que omplen freàtics i pous i les fonts ragen segures

19 de maig

I aquell dia va deixar de tenir la sort que l'havia acompanyat sempre.

Jo, més que l'excepció que confirma la regle, sóc l'absència de regle que confirma l'embaràs.

18 de maig

De qui m'enamori seré

17 de maig

Erets la meva segona pell, en marxar em quedà la carn viva.

I si el meu posat poètic només fos per dir-te que la fera que habita en mi està en zel

Et somiu en la llibertat de l'infern i en la tolerància dels justos, potser, pecar amb tu el que no he pogut pecar en vida.

16 de maig

... només sabré fer el camí de la lluna a mart si et sé a mig camí.

Fer-me la idea de tu en el silenci de les lletres que et descriuen, sense alè ni olor. En cega absència.

15 de maig

El gessamí de verd profund sobta en blanc de neu i olor infinita

Necessito una tebior a l’altre costat del llit

14 de maig

Li van donar l'oportunitat de recuperar el temps perdut i va poder viure dues vides més.

13 de maig

Enterreu el futur dels vostres fills per l'efímera misèria dels vostres càrrecs.

Repudiats sereu per la terra nostra que la preferiu cremada a lliure.

12 de maig

Se m'obliden els noms a força de no viure'ls.

Quan la poesia va deixar de rimar, va guanyar la paraula.

7 de maig

Si només hi ha un camí seguim-lo, vagi on vagi.

Tota la vida la va insultar, fins que ella marxà i es va quedar amb un pam de nassos.

6 de maig

Amb el desgel de la terra freda suren rais entre ràpids i corrents et porten a mi com si t'hagués trobat a faltar massa vida

4 de maig

Migrant sempre, de país a país, de vida en vida. Va conèixer mil móns trobats i es va perdre.

Hi ha dies densos, pesats, que menystenen la felicitat viscuda.

29 d'abril

Feu-vos feliços!

I es va fotre a ploure com si no ho hagués fet en tot el cap de setmana.

28 d'abril

De tots els pronoms forts, "ell" és el més feble.

27 d'abril

Avui no et sabré ser poeta

Aquest any ens estan entrant totes les primaveres endarrerides.

He obert la pàgina del meteocat per saber com n'estava de pluja i m'ha quedat la taula xopa.

23 d'abril

Ves on vulguis, ves amb qui vulguis però torna.

20 d'abril

El trompetista canta amb veu d'Armstrong, quan no toca, és clar.

La contrabaix segueix tan discreta com imprescindible.

Sembla que sempre siguin les mateixes cançons però jo cada vegada sóc diferent.

La guitarra respectuosa i respectada ens brilla menys o és que estem mal acostumats.

No hi ha debat si el tema no sabem de qui és, és del públic

La trompeta dóna un aire majestàtic que no hi Borbó que li iguali.

El contrabaix avui és ella. Passa poc.

Avui és del clarinet que no el toca, el balla.

En despertar era sola, al costat hi havia un cos buit i els plaers compartits eren records que se li escolaven de presa.

19 d'abril

Què et fa pensar que no donaràs el millor de tu mateix quan l'hagis de recuperar?

Quan et mira, et mira tan bé que desperta en tu tots els diumenges del món.

Aquí, tu amb mi, ni sent Nadal seria millor.

Miro d'allunyar-te, esvair el record, però hi ets. El detall que t'evoca du la llàgrima d'absència. Ara ets jo i visc pels dos

16 d'abril

Quan va veure el llit per fer ... va tancar la porta de l'habitació

Aquell oli tenia el perfum de l’eterna joventut només perquè la memòria dels olors és eterna i l’havia olorat feia molt.

Cada vegada hi ha més gent que canvia creus o mitges llunes per una poma mossegada.

15 d'abril

Passava tanta por a les nits que de dia encara n'hi quedava

El teu anonimat clos presagiava la teva coherent resposta, però ho havia de confirmar.

14 d'abril

Voldria tenir la intel·ligència emocional per conèixer-me i l'emoció intel·ligent per superar-me.

Mentre les meves mans acompanyen els camins de l'aigua que corre pel teu cos, a poc a poc, com per aturar-la.

... la teva manera de fer com si no hagués passat res.

13 d'abril

Tornava a ser transparent, el món sencer l'hi havia girat l'esquena, però, ara, se li escapava el riure per sota el nas.

Seguim! Rere aquell horitzó arriba el nostre.

Es diu guerra i encara que sembli que uns guanyen, perden tots.

No puc perdonar la indiferència del sol en sortir cada dia encara que tu no hi siguis.

11 d'abril

Els poetes dolents no escriuen ni millor ni pitjor, escriuen indiferent...

La poesia no està en qui escriu està en qui llegeix, sinó sacseja no serveix.

9 d'abril

Massa petons perduts només perquè no s'han fet.

No la donis per segura i digues-li que l'estimes a tota hora.

Farem una cadena que segarà cadenes i en serem baules de llibertat

8 d'abril

Sortir al carrer entre l'elegància i la disfressa.

Tothom pensava que era dolent i no els va voler decebre



6 d'abril

La limitació de 140 lletres obliga a pensar-les totes molt bé si es vol explicar una història. La creativitat rau en el límit.

Servo de la infància el desig dolç, abomino de l’adult que em segresta la sequedat amb què m’obliga a viure.

5 d'abril

La por de saber que després de fer-nos nostres no et podré deixar i no et sabré retenir.

Era tan poruc que en tenir la notícia del concurs va ser incapaç d'escriure cap altre micro-conte.

2 d'abril

Què vols que fem? Ens veiem o ens enyorem?

1 d'abril

Sol, a casa, bado pels racons amb el regust de la teva mel als llavis.

Dos seria un + un sinó fos perquè ens ho passem tan bé.

No, no ha estat somni. T'he tingut en els meus braços i t'he mesurat sencera, sense deixar racó per aprendre.

29 de març

Dies de prat d'olor de mel i tota la paleta de colors possibles.

Tenir l'esperança d'Adonis i trobar-te el Montoro. Tancar-te dins de l'armari, arraulit al calaix dels mitjons, sense moure't.

27 de març

Guardes el verd dins de la fusta morta i la primavera l'esclata. És vida més que màgia.

26 de març

Enfiles camí de mar a muntanya, cap a mi. La teva llum m'encega més que el sol que deixes rere.

25 de març

Si em vols em tindràs sincer i sencer com d'acer, sense fissures, si no em vols et seré fonedís com el somni del dia abans.

Avui tenim un ponent sec que clareja les boires i deixa el paisatge retallat per horitzons de vidre.

Arribar l'hora de la dignitat i saber-te indigne.

Em vaig quedar a l’atur i vaig haver de dir a la dona que l'enganyava. No tenia diners per a un anell de brillants

23 de març

I si la felicitat és saber-te suada de mi.

El problema de la impunitat és que tot pot tornar a passar.

Aquest aniversari no ho serà. El planyerem amb pastís de teranyines i espelmes de fum.

21 de març

I si tu i jo només fóssim dos éssers adults buscant el mateix i trobant-ho sense trobar-se.

20 de març

La primavera és una bogeria amb excusa meteorològica.

19 de març

Per sentir-te plena t'ofereixo les flors de seducció del camí de primavera

18 de març

Poesia que permet, amagant paraules, construir la sensació personal més enllà de les paraules mostrades.

16 de març

I si el jazz només fos una música honesta.

I entre tots quatre la música gaudeix... i amb ella tots.

Quina mena de psicologia complexa has de tenir per aprendre a tocar el contrabaix

La bateria acompanya al contrabaix a fer no sé què.

I aquesta guitarra que canta transparències

El saxo posa la poesia de regust tràgic

Dol de plom jeu pla amb mi i tu lluny.

Una estona més. Acabo la feina i vinc.

Canviarem la història per sobre de la llei i la farem justa

14 de març

Poesia que permet, amagant paraules, construir la sensació personal més enllà de les paraules mostrades.

11 de març

Segueixo caminant sense tu, desorientat, d'esma. Busco vestigis de vida pels racons. Per enyorar-te te enyoro els silencis.

10 de març

Fins que arriba una falsa sinceritat que esberla totes les meves excuses...

9 de març

Esperava que la tarda se li alentís, li passes a poc a poc, per permetre-li descansar.

En una nit cinc desconeguts es fan amics i se'ls fa de dia.

6 de març

Admiro aquesta intel·ligència que us fa immortals.

3 de març

No vaig saber ser-te poeta quan no calia i quan ho vaig necessitar ja no em vas saber llegir

Massa tard pel passeig, aviat serà fosca nit. Dintre recer de estufa. Fora la lluna buida plenituds en olor de llenya cremada

2 de març

El mantell de la nit es posarà, a poc a poc, apagant el color blau fred de la tarda

26 de febrer

M'he quedat pal plantat, absort, veient una immensa lluna plena sagnant a l'horitzó de llevant.

A les passejades de freds matins d'hivern hi ets i t'estimo en l'absència i ho allargo fins que, exhaust, arribo sol.

Sovint em trobo estimant-te en l’aire fresc d’un mati assolellat mentre ploro distàncies i temps que ens separen

24 de febrer

La malaltia l'havia deixat feble, un cop d’aire el podia recaure. Però la vida passa fora.

22 de febrer

Estimar-te t'estimo, però no sabré enamorar-te i tu no mereixes menys ...

En l'esport d'enganyar-se hi van perdre tots dos.

19 de febrer

Just li acabo de dir bona nit i dormo molt de presa per dir-li bon dia tot seguit.

18 de febrer

Espien espais espaiats pels espills de l'espirall en espiral

16 de febrer

Catedral pobra martiritza amb campanades inharmòniques. Són les onze

Me'n vaig a caminar, aniré a buscar la llera de dos riu i canviaré de comarca. Driblaré la pluja o m'amararà. Potser et trobi!

Hi ha una hora de nit en què ja és demà i descobreixes que tampoc és el dia i esperes que la vida sigui demà.

15 de febrer

Il·lusionaràs mil móns fins descobrir que el somni ets tu.

Caminaràs ferm cap a on brilla el sol, amb la seguretat d'arribar abans que es faci de nit.

14 de febrer

Aquesta altivesa amb què amagues la tendresa

Aquest amor no et pertany, no és teu, no el tindràs mai ... de tant cobejar-lo l’has perdut per sempre.

I haurà un dia que la paraula serà per a tu, ortografia fàcil, dicció transparent i futur clar a les síl·labes. Serà teva.

12 de febrer

Havia començat a sentir llàstima de si mateix però el missatge li va esvair els fantasmes i li va despertar els somnis...

Peus a terra, mans al món, ales al cel i somnis a l’infinit

"Atura'm el temps entre els braços". Quan l'abraçà sentí una felicitat, diferent, immensa, mentre la mort la feia seva

11 de febrer

El que haguera pensat o sentit no ho sé, només sé el que penso o sento ara i és tot teu.

9 de febrer

L'esperpèntica Espanya de cada dia amb port de torero fatxenda, amarada de vins de brick. Avui sí, carnaval, demà adéu-siau.

7 de febrer

De dia era present, de nit es deixava distreure pel ritme ferm de la lluna i evocava tots icada un dels cicles viscuts

2 de febrer

París sempre amaga una llàgrima rere la bellesa i la felicitat.

31 de gener

El va despertar una terrible punxada al cap i li vingué la suor en recordar la mofa burleta feta a aquella vella sacerdotessa

Avui és d'aquells dies que la realitat supera el twitter.

Em sentia gran perquè erets amb mi, còmic perquè reies amb mi, home perquè em gaudies. Ara sóc buit perquè no hi ets

No eren superiors, només eren més, però a força de ser es van quedar sols, amb la seva fatxenderia erma i inútil per a tot.

30 de gener

Volia fugir d'aquell estat on la llei corcava la justícia i s'indultava magnats i només s'empresonava captaires.

28 de gener

En el cel albiro l'estela blanca del desig travessant espais fins a la teva lluna.

27 de gener

Hort erm, casa freda, rebost buit, armaris humits. Les teranyines del sostre són l'única vida des que vas marxar.

26 de gener

Saps? Plou. No és nou. Nou és que plou. Nou és que plou i tu i jo no som xops junts. Freds? No. Amb tu no hi ha fred.

Embarbussava paraules, confonia històries, perdia causes i enmig de totes les pèrdues ella desorientada i confusa.

25 de gener

En moments suaus passejo pel teu blog, et llegeixo i miro com compartint te o cafè en una tarda fresca de primavera.

Hi ha dies que trobo a faltar tant el mar que penso que no existeix.

Enyoro aquells tuits frescos d'estiu.

24 de gener

Tota la poesia que faig li dec a ella. Tota la que no sé fer és culpa meva.

Per vides que visqui i morts que sobrevisqui res mai no m'estremirà tant com la teva absència.

Encara massa fred. Les mimoses groguegen sota el gebre matiner i espectres florals enyoren la primavera que els acolora

22 de gener

Embolcallar el somriure amb una tovallola i servir-lo per menjar amb cobert d'acer inoxidable.

21 de gener

Fa massa fred per viure'l lluny de tu. Només que tu no hi ets.

Em vetlla el record, em panteixa la carícia, em bleeix l'absència.

M'acovarda la teva absència.

20 de gener

I plorava la seva orfandat en el moment de trobar el seu millor pare.

18 de gener

Aquesta maleïda mania de fer-ne de tot un tuit.

Planyia haver nascut peix en un món que cada vegada més passaria fora de l'aigua.

Només el petó tou et descobreix a l'altre costat del llit. En la teva manera de ser silenci i de respectar-me.

16 de gener

Aquelles dues paraules el van fer feliç, potser no la tornaria a veure, però no l'oblidaria mai.

Tranquil·litzava saber que la seva vida transcorria a l'altra banda de la ciutat i que difícilment el tornaria a veure.

En la tristor fer riure fou l'únic consol

15 de gener

En l'absència hi ets, sempre, tota plena, sense treva.

14 de gener

Flors de mil colors i mil olors coronaven la pèrdua

Les mans balbes buscaven tebiors per acariciar

Entre tu i jo massa dimonis com per saber-nos estimats l'un per l'altre.

13 de gener

Volia haver estat sempre com era ara. Però no podia ser com era ara sense haver viscut tot el que havia viscut fins ara.

12 de gener de 2013

Agafar el twitter i sortir a fer una volta al món amb els amics.

11 de gener

Saps? m'agrada la dolçor letàrgica en què transcorren aquests frescos matins d'hivern.

A vegades somio un país on els bons manen i els dolents són a la presó.

La pena li gelà el cor en llegir, en aquell aplicatiu, totes les boniques frases d'amor que l'amant li havia dedicat.

10 de gener

S'enganyaven per esport i quan es van creure guanyadors van saber que havien perdut l'amor i la humanitat.

Després de veure aquella dona tan bonica va tornar a l'armari.

9 de gener

Es va deixar de sentir poeta quan en el silenci de la nit se li escapà el somriure, fora un horitzó de plata amb lluna plena

Amb el seu permís, tornaré a començar

8 de gener

L'eternitat se li va escorçar a nivell de gasiveria

7 de gener

Els mals sentiments fan literatura, els bons sentiments fan llibres d'autoajuda.

6 de gener

L'odi l'allunyava de la felicitat que tant mereixia

5 de gener

Veure l'immens sac de carbó que li havien deixat els reis li evocà els meravellosos moments que va passar guanyant-lo

Aquell adolescent es va adonar, de sobte, que la mort més traumàtica de la seva vida no seria la batèria del mòbil.

En un món que fa de la creativitat valor, condemnar-nos a la uniformitat és condemnar-nos a la misèria

L'única manera d'uniformar és reprimir les creativitats individuals.

La uniformitat és agressiva, la diferència és atractiva.

Si creus que ser, pensar o viure diferent a tu és un delicte és que el delicte ets tu.

La psicopatia de la ingratitud es la incapacitat per saber-te afavorit i saber agrair. Els unionistes que viuen a Catalunya la tenen.

Hi ha una psicopatia que es manifesta en la incapacitat per saber-te afavorit i saber agrair. Els unionistes que viuen a Catalunya la tenen.

Psicopatia de la ingratitud: -"Vaig sentir que parlava malament de tu" -"És estrany no recordo haver-li fet cap favor"

La psicopatia de la ingratitud impedeix veure les virtuts de l'altre. 300 anys només hi ha hagut 1 president govern català i el mataren.

La psicopatia de la ingratitud fa que no es reconegui a propis els que si es reconeix a aliens. Per exemple: El dret a decidir.

El casos greus de psicopatia de la ingratitud es manifesten amb alteració important de la realitat. Per exemple, no veure el dèficit fiscal.

A l'adolescència la ingratitud és normal, parlarem només de psicopatia si dura més de 6 o 7 anys. A Espanya li dura 300 anys.

La psicopatia de la ingratitud no es cura, màxim aprenen a tolerar i malament. Allunyeu-vos-en, fan patir.

4 de gener

Ell fumava compulsivament perquè ella no li ho deia i ella esperava l'instant que deixés de fumar per dir-li-ho.

La relació va ser divertida fins que ho va deixar de ser i va acabar deixant de ser relació.

Al principi era divertit, després ho va deixar de ser, i ho va deixar de ser massa sovint fins que va deixar de ser

I com per art de màgia va oblidar el nom de l’interlocutor d'aquella desagradable conversa i va pensar que així no s'hauria de repetir.

3 de gener

Només quan es va raspallar les dents va poder trobar aquell llagostí tan bo que havia desaparegut la nit de cap d'any

2 de gener

Li digué bona nit però va seguir sentint els calfreds una bona estona.

Portava noranta-tres minuts i mig sense saber de tu i ja et trobava a faltar.

El plaer del dret a equivocar-se superava la desolació de l'error

1 de gener

Aprenguem del silenci de la nit de cap d'any el premi d'un amor impossible.

Els microcontes de 2012

31 de desembre
Un record per a Moisès Broggi que amb una vida tan plena ha aconseguit convertir la seva mort en un petit incident.
Bogeries. Cadascú les seves.
30 de desembre
Els avions tracen destins cap al cel del 2013. Llegim-los alguns són nostres.
29 de desembre
Vas omplir cases, espais, temps i cors. Amb tu vaig aprendre a estimar i sense tu he après a plorar.
26 de desembre
Fora humit, casa freda, cor encongit, solitud desitjada, poesia espantadissa, amor letàrgic, desig acaronat. És Nadal!
25 de desembre
El sentiment és meu, si ella no el compartia, la bogeria és meva. Impossible viure-la sense estar boig per ella.
Permeteu-me treure transcendència al naixement d’un nadó en un indret pobre, per verges i fusters que siguin els pares.
Hagués compartit tota la banda sonora de la seva vida fins viure-la a ella.
Entre records i silencis, tu.
24 de desembre
La vivència conviscuda, la visió compartida, la sensació buscada. Tot em porta a tu.
22 de desembre
Llargues caminades que compartíem el panteix, el paisatge i l'amor caminava amb nosaltres.
Recordo i homenatjo els núvols que amagaven la dolçor de les carícies furtives.
Amigues, amics! O em seguiu a tuiter o em perdeu.
21 de desembre
El pub anglès d'olors fermentades i silencis còmplices, on et vaig prometre amor per sempre. Tu no, però l'amor hi és.
17 de desembre
Descobrir móns aliens el mantenia viu perquè la vida es viu vivint-la i creix compartint-la
15 de desembre
L'aire del bosc el va pol·linitzar sencer, li va engendrar vida a cada sacsó de la pell i va cicatritzar-li totes les nafres.
14 de desembre
Ni que m'enamorés cada dia de mil dones diferents el seu record no s'esvairia.
Bicicleta, cullera, poma? Poma, bicicleta, cullera? Ai! Ai! Ai!
Tut ... tut ... tut ... tut ... Jo quasi que em retiro ... tuuuuuuuuuuuu...
L'hauràs d'encarar sol. Jo seré fora, esperant, amb copa de brindar l'èxit o llàgrima d'acompanyar el fracàs.
Arraulit en un racó del tuit. No us dic res, em limito a llegir-vos des de la discreció més pregona del que sóc capaç.
12 de desembre
Capgirar el cor per descobrir que no deixo d’estimar-te.
11 de desembre
Ciutats, de la fi a l'origen, la tarda en trànsit et recorrerà la vida a l'inrevés. Qui sap? Potser t'hi trobi.
A partir d'avui, molts hauran de ser-hi molt perquè no se la trobi a faltar i tots la trobaran a faltar a tota hora.
10 de desembre
Arrossego la mort escrita a la cara i em fa patir parlar amb la gent trista.
9 de desembre
No es van dir res, se sabien millors en el silenci, més explicació pertorbaria aquella còmode calma en què passaven els dies.
7 de desembre
Et llueixo en silenci, m'afalaguen amics cobejant-te, et manllevo la raó per allargar converses, vull merèixer-te cada dia.
No s'estima qui es vol, no s'estima qui es pot, no s'estima qui convé... només s'estima qui s'estima.
6 de desembre
Avança desembre i amb ell mor el darrer any que t'ha viscut...
5 de desembre
Fora intento viure. Dintre trampejo solitaris amb cartes marcades, mentre que per enyorar-te t’enyoro fins els silencis.
4 de desembre
Quan li havien pres tot el van obligar a oblidar la llengua pròpia, no podien suportar-lo diferent perquè el creien millor.
3 de desembre
No hi ha dia que no et plori i n’hi ha que no ho deixo de fer.
A vegades inhibia la intensitat del desig i la passió. Esdevenia cobejada per imprevisible.
2 de desembre
Ara ets energia. Ara solcaràs l'univers que ens fondrà tots a l'abraçada definitiva.
1 de desembre
Fereix com un silenci irreversible.
30 de novembre
Porta'm on vulguis perquè sense tu arreu tant se val.
Quan s’adonà que res la lligava s’envolà.
Portam a paradisos de platges turqueses o a abocadors de megàpolis del tercer món, amb tu hi seré feliç.
Li digueren que quan omplís d'històries noves els records vells es reconstruiria.
28 de novembre
La música sonava plena i el silenci tan solemne que el públic no sabia aplaudir els finals.
24 de novembre
T'ho dec i ho faré. Votaré la teva opció. Aquell instant estarem junts. Després tornarà el buit que tot m'ho omple.
23 de novembre
He sentit en la nit freda el crit d'una colpidora solitud. Res escalfava el silenci i la carícia erma jugava a fet i amagat.
22 de novembre
Doncs vine a dormir amb mi, igual se m'escapa una abraçada i la podem aprofitar per a alguna cosa.
21 de novembre
A vegades m’esclata un plor descontrolat, contundent, sense motiu, algun petit detall et retorna.
19 de novembre
I t'arrossegava fortament cap a ella perquè no podia assumir el dubte.
I t'afermava fortament a ella perquè no podia assumir el dubte.
Et recordo immensa, tant com l'enyor que et tinc ara.
14 de novembre
Vaig saber que seria seu perquè no dubtava la carícia i a l'abraçada em feia sencer.
13 de novembre
I si tot és energia. I si ara que el maleït destí no em permet conquerir-te. Poso totes les meves energies a lloar-te.
No hi ha paradís en què no apareguis, ni infern que no esvaeixis.
11 de novembre
Et pot sembla un mur baix, accessible, fàcil. Saps que el van fer per evitar-te passar i no passaràs. La barrera ets tu
10 de novembre
Sabeu-me trist, esperançat però trist. A voltes penso que es va endur la felicitat per sempre.
Plou i deixo que la pluja m'arribi al moll de l'os, només perquè quan em cau a la cara dissol mes llàgrimes.
Si twitter fos veritat el món seria millor.
8 de novembre
Quan m'abraceu en el silenci de la nit em teniu incondicional. Quan m'escolteu el plor de l'alba, també.
7 de novembre
Sense res a dir, escoltant silencis, intuint realitats llunyanes. Poques paraules expliquen tant com el silenci o la intuïció.
6 de novembre
Si no pots ser creatiu sigues divertit, si no pots ser diverit sigues graciós i si no pots ser graciós calla!
4 de novembre
Parlo històries d’amor a l’estança de felicitat, ressonen buides de tu. Però no defalleixo de cantar-te històries d’amor
Recupero en els objectes, orfes de tu, les carícies manllevades pel destí assassí.
3 de novembre
Hi ha un moment al dia que deixo que parli el teu silenci i només llavors tinc la sensació de recuperar-te
No escoltis els tabals que tabalers retrunyen per atabalar festes majors i desatabala’t, m'atabala veure't atabalada
Una societat que no escolta la seva joventut està condemnada a envellir
Preveig el silenci entre totes les veus que t'han escoltat i m'adono que comunicar s'escau sempre quan escolto.
31 d’octubre
La història era una estàtua de gel fonent-se al ritme de la memòria i recollia l’aigua amb l l'obsessió de fer-la irreversible
28 d’octubre
La tardor porta melangia. Les llums enfosquen la tristor. I plorem passats que lluiten esperances d'avenir.
27 d’octubre
Li regalaríeu salut però us corca la impotència, no en sabeu de regalar salut. Només una carícia i un somriure... És suficient.
26 d’octubre
En el món dels iguals la diferència ven
Li va dir: -Aprendràs a escriure quan llegeixis. Parlaràs bé quan escoltis. La vida passa fora de tu, i no t'adones
Quan la miraves li llegies tots els silencis que havia hagut de callar a la seva vida i com cada un havia solcat una empremta a la seva cara
25 d’octubre
La malaltia li venia a batzacades, se li enduia trossos de vida i l'obligava a redescobrir la felicitat, també, a batzacades.
23 d’octubre
Insomni: Aquí veient el cel estelat (com la bandera) i escoltant el camió d'escombraries.
Ser sol em dol, ser sol de tu em dol com el foc i de tot el que més dol és la irreversibilitat
Ser sol em dol, ser sol de tu em dol com el foc i del dol el que més mal em fa és la irreversibilitat.
Presumia de llibertat i qui la coneixia li entenia la solitud
22 d’octubre
De sobte s'adonà que tot perdia valor i la vida sencera era una variable més de la seva bogeria.
La nit estelada, de bandera, independència infinita...
21 d’octubre
No em surt l'escrit. Les paraules no volen ajudar-me a trencar el dol, és com si tinguessin por a quedar inservibles.
Ser sol li dol i li fa mal com el foc
17 d’octubre
No és poesia en el paper ho és en l'emoció.
15 d’octubre
Et dec la saviesa i quan l'ensenyo m'adono de no estar a la alçada.
13 d’octubre
Deixa'm fer el meu personatge, com si fos jo mateix. Fes com si la teva manera de respectar-me fos el teu personatge proper 
12 d’octubre
Odio quan la història se m'escapa dels dits com per castigar-me. Esdevé irreversible i només sóc un titella a les seves mans
10 d’octubre
S'amagava darrera de la bellesa on els mortals no la podien descobrir i podia passejar tranquil·la entre la terra i l'infinit.
8 d’octubre
Els catalans estimem la terra perquè ens l'oneja aquest mar
Podem seguir creuant-nos culpes fins a l'infinit i fins allà seguir infeliços.
7 d’octubre
Vull parlar en castellà sense ser còmplice de cap opressió
A vegades la nit em serpenteja entre clarors diürnes, com si volgués amagar-se de l’odi que li guardo per l’amor perdut
6 d’octubre
Nit tancada, foscor i silenci, cap estímul de fora i malgrat tot estava mort de por.
2 d’octubre
Davant de l’escola, 23 nens de P3 arrenglerats, amb la bata nova apunt d’entrar a classe. Te’ls mires i penses: S’ho mereixen: Independència
Quan Bob Marley deia que la millor corba d'una dona era el seu somriure, segurament exagerava ... però molt poquet.
Arribà l'avi a treballar, el fill va fer carrera i el net acaba de tenir un fill. Sense por, són d'aquí i voten Catalunya.
I si cap història valgués tantes llàgrimes?
Sense emoció no hi ha record i sense record no hi ha vida
Llàgrimes, les que calen...
Entre el dubte i res sempre havia preferit el dubte. Ara ja no percebia la diferència.
1 d’octubre
Faig camins trepitjant llambordes i panots, travessant cruïlles i carrers i a cada un dels detalls estàs tu.
Ploro cada una de les llambordes i panots que fan via allunyant-me de tu
29 de setembre
No m’arrossegueu, tot no és una merda. Quan ploro el que he perdut m'adono com val la pena de lluitar per tornar-ho a tenir.
Una sola pluja omplí pantans i encara va poder negar els camps i la feina feta de molts pagesos que imploraven que arribés.
27 de setembre
Camí planer, direcció correcta, viandes al sarró, idees clares. Anem a reescriure la història. Al fons la geografia tremola.
23 de setembre
Treu-me del silenci la memòria, esvaeix-me els dubtes innecessaris, viu-me en aquesta segona vida.
20 de setembre
Vesteix-me de poesia fins fer-me bell. Guarneix-me de silenci fins fer-me savi. Gaudeix-me a les penombres fins fer-me teu.
La lluitem per a tu, de la manera que ens vas ensenyar. Te la servirem a la bella safata i quan la gaudim t'homenatjarem.
18 de setembre
La saviesa el feia callar abans de fer-se mal
Estat propi per amor propi
Ve emprendre el viatge amb la maleta buida. Res del que tenia no valia. Va marxar a reconstruir-se.
17 de setembre
No em dol ser sol em dol ser-ho de tu.
16 de setembre
El racisme està en el racista no en el color de la pell.
15 de setembre
La propera vegada que et moris, porta'm amb tu.
La inseguretat de la transgressió el feia patir molt. Arribava a sentir l'alè del plaer, gairebé sexual, al clatell.
Espanya necessita una primavera espanyola.
- T'estimo. - Però si no en saps d'estimar. -Ja, però t'estimo.
13 de setembre
Hi és ... A cada trucada, a cada missatge, a cada somriure, a cada silenci, a cada desig, a cada llàgrima... hi és
La Constitució està feta per garantir el dret del poble, no per sotmetre'l
12 de setembre
S'estimaven i respectaven prou com per callar a l'instant abans de fer-se mal. No els calia ser sincers.
Hora baixa la gent sortia al carrer a buscar una fresca que aquell vespre no va arribar.
Tractat de violència de gènere. Si no ens estimen perquè ens volen. Si no ens volen perquè ens hi volen.
11 de setembre
La distància no era prou per separar-los ni la proximitat per unir-los.
El vano ventava amb desfici al fill febril però no li podia apartar la canícula.
El clam fou tan unànime que va canviar la geografia.
L’emoció no era per l’acte, hi havia una part que li feia brollar llàgrimes que ja la duia dins, d'abans.
10 de setembre
Els assistents duien un estel que van envolar. La nit fou estelada i l'endemà el Sol brillava amb un nou Estat
Paco la veritat no és dolça ni absoluta ni gloriosa, és necessària. Demà 11 de setembre Catalunya farà història i me l'estimo independent.
- M'agrada que no ens ho diguem tot. (...silenci...) - Sí (...silenci...)
9 de setembre
La traïdoria de la nit els va fer amants i la matinada els va avergonyir.
No defugiré cap batalla que t'aparti de la memòria. Sense cos només queda record i l'he de fer etern.
- Nena, què vols ser de gran? - Nen!
8 de setembre
- Nen què vols ser de gran? - Nen! - Nena, què vols ser de gran? - Nen!
Serpentegen serps pel coll com abraçant-te però la fredor biològica desfà el miratge.
Amb aquelles ulleres noves podria observar el món fins a gastar-les.
El teu ocell piula fins a l'infinit... molt a prop de la supervivència.
7 de setembre
Llamp que albira l'esglai a la cara del menut a la nit de torb. S'acotxa entre els pits de mare abans no arribi el so del tro.
Comuniques silencis, t’intueixo mentre el soroll de vida no em distreu i quan ho fa m’incomunico de tu irreversiblement.
6 de setembre
Ens trobarem en un paisatge de mar, sortint sols o ponent llunes, tot plegat innecessari. Tu i jo, abraçats, imprescindibles.
5 de setembre
Aquella galeta de xocolata tenia gust de petons. En acabar-se la bossa tenia sensació d'amor fet.
4 de setembre
Ni amb estanqueres ni amb es tancs. No ens faran callar
Si el plor fou cru més ho era el silenci.
Quan em critiques, amb l'acritud que ho fas, no sé si sóc jo o ets tu.
Pujà la muntanya panteixant com si fugís de la vall i la baixà corrents com si fugís del cim. Fugia d’ell cap enlloc.
3 de setembre
La diferència entre follar i fer l'amor era tan evident que es va confondre.
La intel·ligència li feia nosa
2 de setembre
Si amb aquesta frase encara no et pensa és que és un dimoni
És senzill. T'estimo si m'estimes, si no m'estimes no t'estimo. Et deixo la iniciativa i jo, només agraeixo.
Entenc la gosadia com l’antítesi de la monotonia.
I les seves amigues li van regalar un passeig de mar, al capvespre. L'aire net i la lluna plena van menar-lo a la felicitat.
Fins i tot aquelles petites imperfeccions servien per fer-la més humana.
Coix com estava, no la va poder seguir, i mentre aquella esquena es feia petita per l'horitzó, perdia una altra oportunitat
1 de setembre
Quan creu que en el món virtual no els separa la distància, s'adona de la immensa distància que els separa el món real
La nota de comiat a marit i fills demanava perdó per la fugida i tothom interpretà la inquietud d'aquells mesos com a bogeria
No es va adonar que tot es podia perdre fins que no va poder perdre res més.
Llarga és la nit que plora allò que el dia no és capaç de viure.
31 d’agost
Només tens la roba que portes, uns aprenentatges que es marceixen a poc a poc i l'amor que dones
Ha plogut poc, molt poc pel que calia, però la grogor de mort reverdeja vida i és que la vida es mor de ganes de viure
30 d’agost
De moment la pluja no té força ni per arribar a terra.
La pluja, l'espero amb impaciència... Ja triga i fa tres mesos que ho fa. (Baix Montseny)
Quatre dies que hem deixat de tenir un sol assassí. Tres gotes mal comptades que han caigut i l'herba comença a reverdejar
La festa era exagerada, com si fos l'última. De fons se sentien timbals de guerra.
De seguida va saber que s'hauria d'espavilar sense el pare i intuí que, amb la mare, podrien començar a ser feliços
29 d’agost
Suportava la companyonia esperant que tornés la solitud, aquella vella companya que mai no l’havia deixat... Encara.
El cel gris de finals d'agost fa remor d'hora baixa. O és que dels bons sentiments només es fa mala literatura (Cortàzar)
En el silenci absolut sentia el crit d'esglai de la seva víctima. I la cadena perpètua només havia començat.
I Hitler va fer un pacte amb el diable per suavitzar la condemna i el seu infern fou cel.
I qui no és poeta a Girona?
27 d’agost
A poc a poquet el tuit va anar desapareixent per la línea de la memòria.
Una cosa és el "llevat mare" i l'altre: "Mare! Lleva't". Tràgica història de fill de mare alcohòlica.
26 d’agost
Se t'arqueja el cos, espatlles endavant, arraulit sobre el llit i ulls amarats de llàgrimes diuen que queda molt per fer.
Em dol l’amor perdut per l’acte impur.
25 d’agost
La pluja ha passat de llarg, com si no fes falta.
D'ella només quedava la seva memòria... i tenia por de tornar-la a perdre.
Se'ns quedaran els ulls blaus de tant mirar el cel per veure si plou.
Esmorzant tot sol mirant dibuixos animats i recordant la seva infància quan esmorzava amb tota la família.
L'ase mira el meravellós cotxe roig brunyit per la primera llum del sol i li diu "Vull ser com tu". Com no hi ha resposta guanya l’ase.
Obre la porta. No res. Tanca. Torna el soroll. Mira la finestra. Res. Soroll. Por. Solitud. Puja la música. Balla,
24 d’agost
Miro les fotografies velles i penso quina sort vaig tenir de tenir-te.
Si estàs bé la poesia se'n ressent.
Passejava la seva vellesa pel parc i pas a pas explicava la seva història
23 d’agost
I el llangardaix li preguntà a la tortuga. I tu què pagues d'hipoteca al mes?
22 d’agost
Et perds el viatge més divertit que fa la fruita en tota la seva vida, l'únic moment en què és lliure. Quan cau de l’arbre.
No agrada qui ho vol. agrada qui agrada i si la provocació et repta, t'encata.
21 d’agost
Recordeu les fredes nits d'hivern que l'alenada fa núvols davant dels llavis i les claus de casa tremolen a les mans balbes
20 d’agost
Tota la vida fugint dels records fins que la memòria va fugir d'ell. No recordar els records fugits no el va fer feliç.
Vaig néixer de jovenet i moriré un xic gran i entre mig hauran passat les coses més interessants de la meva vida
19 d’agost
El mas on va néixer, a prop l'església, ara és un centre cívic i des de la residència se sent envoltada de gent que no entén
El silenci només era l'escenari on ballaven paraules i músiques i descrivien l'amor perfecte.
I si al final guanya el plaer del cos i la moral es fon en l'ona de calor. A quina patologia li fa mal? Té cura?
18 d’agost
Li van dir que de l'amor a l'odi només hi havia un pas. No el va saber trobar i el va seguir odiant tota la vida
La universitat li va descobrir que tot el que havia viscut era cert, però va deixar els estudis per seguir vivint.
Tenia tant fred que la manta no l'abrigava prou. Va fer un foc amb la manta. Desconeixia què volia dir "després.
La redescoberta de les velles muntanyes faria que aquella parella estable fos innecessària.
17 d’agost
Petons de mitjanit amarats de desig capaç de trencar la son.
Cada dia el mateix tren, mateixa hora, mateixa ciutat, mateixa gent, mateix destí,... feia dos anys que l'havien jubilat.
Aquella carícia l'estremia la pell, el feia sentir immens. Sabia que no era amor, però feia temps que no notava la diferència
16 d’agost
La cançó oïda al restaurant, li evocà l'anterior relació i va haver de marxar, entre llàgrimes, perdent la nova oportunitat.
15 d’agost
Regirant les caixes amb els seus objectes descobria mil històries sense trama, només en tenia les proves i no sabia de què.
Dieu als turistes que omplen Barcelona que hi siguin l' 11 de setembre i que ho expliquin quan tornin. Hauran viscut la Història.
- L'altre dia vaig sentir en Borja que parlava malament de tu. - Què rar no recordo haver-li fet cap favor.
Cançó d'amor: El Twitter sense tu és com Espanya sense Catalunya.
14 d’agost
La vida és plena de silencis. Els teus són molt amargs.
Diferència entre "por" i "fòbia". Tenir por a volar és fòbia. Tenir por a volar amb Ryanair és una por objectiva.
L'olor de cafè omplia la sala amb la mateixa subtilitat que el despertà aquell petó suau a la galta.
Per l'amant va perdre la parella. Ara l'amant segueix sent amant i ell busca parella desesperadament.
El català que surt dels teus llavis l'entén tota la humanitat.
Tots els metges li van diagnosticar que tenir por als lleons, a París, era una fòbia. De res no va servir que treballés al Circ
13 d’agost
La vida és eterna en 140 caràcters.
Què se n'ha fet d'aquell cos adolescent prim, fort, treballador, incert, que frissava ser estimat. Au! A remullar sacsons.
Deixava transitar la tristesa en companyia i la patia en solitud. Era massa tímid per fer-ho al revés.
Maleït campanar que ens trenca la melodia de la disco mòbil de la festa major. "
Lesbos és un tros de Grècia molt a prop de Turquia i cada dia que passa una mica més lluny de mi.
12 d’agost
I va encendre el gran focus per no perdre’s la pluja d'estels.
11 d’agost
Se sentí menyspreable triant les plantes que regava d'aquell jardí eixut. No tenia prou aigua
Estressat va haver de marxar d'aquella horrorosa casa corrents... No hi quedava cap cervesa.
Es va adonar, massa tard, com de fàcil era que aquell món perfecte s'esfondrés
10 d’agost
Després de felicitats i absències sempre quedarà un tuit que les resumirà.
I si al final resulta que la vida és allò que passa fora del Twitter.
El retorn d'Itaca el faria reinventar-se.
Tothom de vacances menys la crisi.
6 d’agost
A l’habitació hi havia dos quadres idèntics... Tant que un delatava la falsedat de l'altre.
31 de juliol.
Creien protegir-la robant-li la història d'aquell home, sense veure que li anul·laven la història de la seva felicitat.
Recordava la pell fina, la suor suau, l'olor de pa de Viena. només quan el petó no tornava patia l'absència.
Se sentia ètic. El veien patètic
30 de juliol.
Desenganyi's Número dos. Per molt que perdi la seva parella. Vostè sempre serà Número dos.
29 de juliol.
Doctor, no hi ha res a fer! Quant em queda de vida? -Tres mesos. -Podria ser pitjor? -Sí, n'hi podrien quedar sis.
28 de juliol.
L'olor del carrer baldejat el transportà als matins d'estiu en què el safareig del pati era una piscina olímpica
Es va adonar que era un somni quan es va veure fent el llit sobre el que dormia.
Malgrat el desig va haver de dir-li que no perquè ell no hagués valorat mai la seva sensibilitat artística
Quan el nadó la desvetllava a mitja nit i sentia el respir tranquil de l'home, llavors vivia la solitud
27 de juliol.
A voltes la mirada tendra del nadó li desvetllava l'instint maternal a voltes sentia que li manllevava energia i vida.
Ambdues mans agafaren la cara i els polzes recollien llàgrimes. Atansà llavis i digué. No t'obliguis a res innecessari
Les llargues nits de vetlla apaivagant el plor la van fer sentir sola, immensament sola.
La maternitat li esquinçà la joventut i aquella envejada silueta adolescent que no va recuperar mai més.
La meva mare em va tenir amb divuit anys i mai més no els va tornar a tenir.
Se li plantà davant i fitant-la li digué: Novel·la'm.
26 de juliol.
Mai no sabrem viure sense tu... Felicitats wapa.
25 de juliol.
Costa Brava: Roques que suren sobre el mar, arbres despentinats pel vent i un sol esporuguit que il·lumina d'amagat.
24 de juliol.
El foc de l'Empordà me l'evoca. El vessament de l'Uribarri me l'evoca. I la ploro, la ploro, la ploro...
La vida és massa llarga per compartir-la en 140 caràcters.
Mantenir la unitat d'Espanya amb la catalanofòbia és com cosir amb tisores.
23 de juliol.
El bosc, el camp, la granja, la casa, tot cremat. Tot s’havia de començar de nou i no li quedaven forces ni per plorar.
Transparent com era, no va saber amagar la veritat a la dona i la va ferir de mort. O potser només la va ferir d'amor.
A Barcelona la marinada ens du la cendra des del mar on la tramuntana l'havia deixada.
22 de juliol.
D'aquella terra va plorar la mort de l'amor i quan el dantesc incendi la va cremar, la va tornar a plorar.
Massa sud-americà pobre que vingué a Espanya per poc sou i molta feina. Estafat amb hipoteques impossibles de bancs corruptes.
Sense lluna, amb una immensa celístia, només les picades de mosquits a les cames li recordaven que no era infinit.
Els afalacs la feien tremolar més que el fred i la por. Molts anys convisquent-hi i no s'hi va avesar.
20 de juliol.
Laura ets molt bona, quan seràs la més famosa del Twitter diré a tothom que et segueixo des del teu trentè tuit i m'envejaran.
-No sé com fer-ho!. -Has provat intentant-ho.
17 de juliol.
-Riesgo! Es tu prima. Que dice que de allá no baja hasta que no echéis al Rajoy.
Carrerejant pels ravals tafaneja amb delit i regira butxaques massa buides per comprar la carícia.
Carrejant pels ravals preguntà a una d'elles: Avui, a quant surt la carícia?
14 de juliol.
Les cigales (en primera accepció) eixorden el Montseny.
-Hola, sóc mític. -I jo ètic. -Perdona. Volia dir místic. -I jo volia dir ascètic.
Tots volem la lluna, però la lluna no ens vol.
En tornar, un any després que la malaltia l'allunyés, es va adonar que no havien notat l'absència.
12 de juliol.
No te’n refiïs de qui escriu molt, potser no vol explicar, potser només vol explicar-se.
Com volies que no comprés les participacions preferents? Mai no l'havien deixat participar. Ningú no l'havia preferit.
11 de juliol.
Ens han canviat l'Estat del benestar pel benestar de l'Estat.
Ho va intentar. Es va enfrontar amb l'ànima nua al paper blanc, però l'hi havien retallat fins a la inspiració
Seguir-te m'alegra el que en Rajoy m'amarga.
10 de juliol.
Et puc tuitejar o l'he de parlar de vostè.
Vaig deixar de seguir la moda quan va servir per burlar-se dels que la seguíem.
Li van robar les paraules i només era amo dels seus silencis, i llavors esdevingué més fort que els lladres.
8 de juliol.
Flors i afalacs havien fet tard, Anys de vexacions i insults els havien separat per sempre.
La bona gent riu quan fa riure o plora quan fa plorar. la mala gent riu quan fa plorar o plora quan fa riure
Petons de mitjanit amarats de desig capaços de trencar la son.
Només sé escriure poesia per encàrrec si el preu ets tu.
Aquest l'he d'escriure en castellà si no no té gràcia: "Como no te voy a querer si a ti se te quiere sin querer"
Resum de vida: He passat de ser un jove ecologista a un "viejo verde"
Senyor savi? D'on treu tanta informació? - Del Twitter – Ah home!, així qualsevol.
7 de juliol.
Mira que fàcil és estimar-te. Mira que difícil és seguir-te.
De jove la bellesa no té mèrit
3 de juliol.
Començo a pensar que la cuina és una fàbrica de plats bruts.
30 de juny.
Camino camí avall, camí de casa
26 de juny.
Només quan l'esclau va fer seva la llibertat l'amo va ser lliure.
23 de juny.
Et deixo la sabata de vidre i me'n vaig cagant llets.
21 de juny.
Demano perdó a la humanitat per no haver sabut donar el millor de mi mateix.
19 de juny.
Emili Teixidor el més gran per als més petits.
16 de juny.
Odiava decidir. Què tenia. Què prenia. Què perdia. I ho va aconseguir tot.
14 de juny.
La propera vegada no t'equivoquis. Si no s'estima a si mateixa, no t'estima.
13 de juny.
T'imagines viure en un país on els polítics no menteixen, els banquers no roben i els jutges tenen moral?
12 de juny.
Tota la vida entre ordinadors sense saber que l'amor és fa en parella.
11 de juny.
Si vivies pitjor l'absència que la presència. Per què no hi erets?
9 de juny.
I fills i néts ens maleiran els ossos mentre seguiran pagant la factura de la incompetència política dels seus avis.
7 de juny.
Amor, no visc més que tu. Només trigo més a morir.
6 de juny.
L'avantatge de quan t'han fet tot el mal possible és que ja t'han fet tot el mal possible. ... O potser no?
24 de maig
Després de tota la vida defensant els drets dels treballadors es va apuntar a l'atur. Li havien assassinat la professió.
19 d’abril.
Mentre el notari anotava el testament el client s'omplia de mort...
7 d’abril.
Mai no aprendrem a viure sense tu.
31 de març.
Demano als déus que em perdonin perquè no perdonaré mai al déus el que t'han fet
29 de març.
I l'amiga li digué: "Era més divertit quan érem immortals.
28 de març.
El fill, amb la nova nau, l'atrapà. Abandonaren la nau vella per anar plegats a Andromeda. Tenien vides per explicar-se.
26 de març.
Després de casar-se, el príncep blau fou ogre, des del segon fill parava poc per casa i ella, amb por, agraïa que no hi fos.
24 de març.
Li digué: “Creix. No arruïnis el teu present per un passat sense futur” i afegí "IMBÈCIL!!!!!!"
Amb els ulls entelats per les llàgrimes dibuixa una somriure franc i respon: "Estic bé".
21 de març.
La feia treballar de sol a sol, li robava els diners, la vexava i la insultava a tota hora. Ella és diu Catalunya.
Tota la vida havia desitjat la mort del pare i davant d’aquell taüt, va sentir-se tant mort com ell.
Quan per fi va trobar l'aliança ja no la va poder fer passar pel dit.
10 de març
Ara és quan el Baix Montseny s'omple d'olor de violetes